Per QuÈ marXem de ViaTGe? dos ResPostES a la MatEIxa PregUntA!

Quina pregunta més estranya... per què marxem de viatge?

para Guille,

Hace tres años cogí  dos maletas, salí de casa y vine a parar a Barcelona. Una vez aquí he aprendido a convivir con dos amigas maravillosas, con desconocidos que ahora son buenos amigos y con Pau, mi pareja. También he conocido a mucha gente, gente que han pasado de largo, que se han quedado y a mi mismo. He descubierto de mi cosas que no sabía, cosas que tenía abandonadas como imposibles y ahora las estoy haciendo y he descubierto el AMOR.

Siempre me ha llamado la atención el viajar y conocer nuevas culturas pero la inmadurez y los impedimentos económicos impedían que me quitara el miedo a lo desconocido. Una vez en Barcelona eso ha aflorado más que nunca porqué cuando ya estás fuera de casa de los padres te das cuentas que tienes todo el mundo en tus manos y eso te permite buscar la felicidad haciendo lo que realmente deseas. Ahora tengo la pareja que tengo y no debo aparentar ser hetero, estudio diseño y no algo con "más salida" y lo siguiente es coger de nuevo la mochila y viajar.

Viajar porque he aprendido que solo necesito el mundo y mi mundo para ser feliz, que el dinero no importa y que solo importa el estar feliz con uno mismo y hacer lo que uno quiere cuando quiere. Ahora quiero aprender a sobrevivir lejos del resto, quiero estar desconectado por un tiempo de las malas noticias y quiero levantarme por la mañana y hacer cada día lo que me apetezca sin tener que seguir rutinas, horarios ni dar explicaciones al resto del mundo 

Quiero sentirme parte de la tierra y tener su mismo ritmo y no tener que ir siguiendo la corriente que te empuja cuando bajas en una parada de metro de Barcelona.

per en Pau,

Sempre m'he sentit atret pels viatges, per noves terres, nous idiomes, noves maneres de veure el món i l'aprenentatge que això suposa.

Acostumo a dir que si ja he viscut més de 30 anys en aquesta ciutat, país i continent, ja toca de viure una estona en altres llocs! que només hi som un cop aquí (que estigui provat com a mínim) i quina manera de desaprofitar la oportunitat vivint sempre al mateix continent, país i ciutat, aixecant-se durant 30 anys a la mateixa hora per fitxar a la mateixa feina, per veure les mateixes cares, per tornar a la mateixa casa i posar-se al mateix llit, havent comprovat que l'endemà el despertador sonarà a la mateixa hora... NOOOOOOOO!!!!!!!

La gent que em coneix sap que aquest viatge el tenia al cap des de fa molts anys.

Concretament, després fer l'Erasmus a Praga i viure 6 mesos a l'estranger vaig tornar a Barcelona amb la intenció de fer diners i marxar, aquest cop cap a Estats Units.

Qui no m'ha sentit a dir allò de: "l'any que ve segur que m'en vaig a viure a NY, o a San Francisco... SEGUR!" i l'any que ve mai arribava...

Aquesta idea m'acompanya des de fa temps, i per acomplir-la, l'any 2007, vaig tenir una gran pensada!

Vaig trucar un dia al meu amic Aleix i li vaig proposar de muntar un espectacle de titelles per públic familiar. Al meu cap la idea era muntar alguna coseta durant dos mesos i poder forrar-nos fent bolos per tot Catalunya!

Tot plegat va resultar una mica més complicat, més llarg en el temps i menys positiu financerament.

Al cap del temps, però, he sabut veure tota la part positiva de Xoi Mangoi - bé, potser encara NO, però sé que haviat ho faré! - Hem actuat a molts festivals, a la tira de teatres de Catalunya, hem estat a Feten, ho hem passat fatal sobre l'escenari, hem sortit plorant de Fira Mediterrània i ens hem recuperat! Hem actuat a hospitals i a La Pedrera!, a la carpa de titelles de Girona per les Fires! i a les festes de Valls!

Ens ha costat suor i llàgrimes i no hi hem guanyat ni un duro! però hem après molt més que en un postgrau d'Assumptes Perduts Impossibles de Recuperar.

Però, tornem a la pregunta, per què marxar?

No sé... a veure... Doncs per conèixer, per viure, per visitar, per aventurar-se, per no tenir horaris, per menjar quan tens gana i dormir quan tens son, per torrar-se al sol i caminar per sobre dels 4000 metres d'alçada, per banyar-se a les aigües del carib, surfejar - o intentar-ho - a les del Pacífic i fer submarinisme a les de l'Atlàntic! Visitar el llegat de la cultura Maya, menjar conill d'Índies tot recordant els que jo havia tingut de petit -en Negret i en Nil-, veure mojitos i caipirinhes de debó, dormir en hamaques, oblidar-se del telèfon mòbil, i tantes coses que avui, quan encara falten dos mesos per marxar, no em puc NI IMAGINAR!

Ara, al 2012, amb el deute de Xoi Mangoi pràcticament pagat, amb el millor company al meu costat, sense res més que la il·lusió per assolir un somni que fa anys que persegueixo, per fí.... MARXEM!!