El jueves 31 de enero a las 16 de la tarde, después de cruzar desiertos, llegamos a la terminal de autobuses del distrito de la Victoria en
Lima.
Habíamos quedado en llamar a Walter, novio de Nati (CS de Ayacucho) para instalarnos en su casa y nos encontramos con él a las 17 en el Parque Kennedy.
El taxi ens va deixar al óvalo (rotonda) del Parque Kennedy i el vam creuar tot per esperar-nos davant l'església com havíem quedat.
Estan allà ja ens vam adonar que Lima és diferent de tot el que havíem conegut. També és veritat que el barri de Miraflores, barri on es troba el parc i on viu en Walter és un dels millors, juntament amb Barranco, de Lima. Net, ordenat, amb parcs verds i cuidats, olor de mar, llibreries, botigues, supermercats, gent passejant tranquil·lament... podríem dir que de cop semblava que s'hagués acabat el viatge i que haguéssim tornat a casa. Les sensacions eren estranyes...
Un cop vam conéixer en Walter vam marxar cap a casa seva, al carrer Italia, a poques "cuadras" del passeig marítim (malecón) i del mar. Vam acompanyar-lo a passejar l'Arena, la seva gossa "labrador" i de pas vam poder veure el mar.
Com ell mateix ens va dir, Lima és una ciutat construïda al costat del mar, però d'esquena al mar. Les platges no estan gens integrades. Ho fa més difícil el fet que Lima està a uns 50 msnm i la geografia accidentada fa que el mar es trobi després dels penyassegats típics de tota aquesta zona de costa. A prop de la platja tampoc hi ha transport públic i la gent de Lima, des de sempre, ha marxat fora de la ciutat per anar a les platges del sud o del nord.
Després de dormir la primera nit sobre la catifa del menjador ens vam llevar el divendres 1 de febrer a Lima. Vam anar caminant des de casa d'en Walter al districte de Miraflores fins al
Museo de la Nación, al districte de San Borja, una horeta de passeig per aquesta ciutat enorme en la que habiten més de 8 milions de persones!
 |
| El sol a las 12 está perpendicular a la Tierra y la sombra... ya veis! |
El Museo de la Nación es troba en un edifici dels anys 70 molt interessant i l'entrada és gratuïta. És un edifici enorme on també hi ha establert el ministeri de Cultura del Perú i just al costat del nou i enorme Gran Teatro Nacional.
Vam veure una primera exposició sobre la història del país, cultures inkes i preinkes, etapa de la colonització etc...
... i després de sortir a dinar un menú vam tornar a veure una exposició fotogràfica a la última planta molt impactant sobre els 20 anys de terrorisme que va viure Perú entre els 80 i el 2000 amb grups com Sendero Luminoso.
Per acabar vam veure una exposició molt més agradable sobre els
Hermanos Vargas, uns fotògrafs que van viure i treballar a principis del segle XX a Arequipa, al sud del país.
Tornant a Miraflores, creuant el parc Kennedy vam veure una cosa típica d'aquí, gent gran ballant salsa al mig dels parcs!
L'endemà dissabte, havíem quedat amb uns amics d'en Walter, en Lucho i l'Anita per anar a la platja. Vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a la sortida sud de Lima, a la playa de las Señoritas, una de les millors dins Lima. Hi vam passar el dia! El primer bany en aigües del Pacífic i el primer dia que tornàvem a la platja des de finals de novembre a
Morro Sao Paulo, Brasil!
Les platges per aquesta zona són una mica agrestes. De sorra negra, per la presència de ferro, quan entres a l'aigua has d'anar amb compte de no sortir-ne perjudicat. Les onades són enormes i quan entres al mar de seguida deixes de fer peu. Jo vaig tenir una sorpresa quan estava intentant entrar i va venir una onada d'uns dos metres i em va tirar de nou cap a la costa amb tota la seva força i vaig sortir mig esgarrapat...
Al vespre vam anar a Barranco a provar el primer Pisco Sour i després amb taxi cap al centre amb en Walter i l'Anita a visitar la Plaza San Martin i la Plaza de Armas de Lima...
... i a menjar pollastre a la 1 de la matinada. Vaig (Pau) arribar a casa blanc, marejat, entre el pisco i el pollastre amb ají fent festa al meu estòmac.
L'endemà diumenge 3 de febrer vam donar una volta pel malecón i vam anar a dinar a un gran restaurant de luxe anomenat Pizza Hut, us sóna? caríssim aquí per cert! Al vespre vam quedar tots a casa en Lucho, també vam conéixer tres amics més, la Alejandra, el Duende i l'Hernan, per veure una pel·lícula amb el projector de l'Ani. De passada vam preparar la nostra especialitat: truita de patates, per sopar i després de què cap de les 3 pelis que volíem veure funcionés (totes elles pirates clar...) vam optar per "Magnolia"... tres hores després i mig adormits vam decidir que valia més la pena anar cap a casa que acabar de veure-la.
El dilluns 5 de febrer vaig anar a prendre la primera classe de dansa contemporània a Lima! L'Ani és professora i em va convidar a assistir a les seves classes, i jo encantat! Va ser bastant dura la classe, ja que tenia el cos completament abandonat, dur com una roca... però va estar molt bé tornar a posar-me davant un mirall, en un espai amb terra de parquet i moure'm!
A aquestes alçades ja havíem decidit que volíem quedar-nos a Lima més temps del que en principi havíem previst. De cop estàvem descobrint una ciutat que ens oferia moltes opcions, jo estava prenent classes de dansa, vivíem a Miraflores, un barri molt bonic i tranquil, teníem un grup de gent molt maca...
Així doncs, el dimarts vam anar a veure un pis on l'Hernan deixava la seva habitació. Un 12è pis també a Miraflores i des d'on es veia el mar. L'habitació, però, era molt petita i vam decidir continuar buscant. L'Ani ens va venir a buscar al pis i ens va portar a menjar Chifa.
Chifa és un tipus de menjar que fusiona el menjar xinès i el peruà. És molt típic i trobes restaurants Chifa a cada cantonada. També vam provar la
Inka Kola, una de les úniques gasoses locals a les que Coca C**a no ha pogut vèncer i s'hi ha hagut d'unir. Els peruans estan molt orgullosos de la seva Inka Kola, tot i que per a nosaltres va ser una experiència estranya, ja que te color groc i un gust molt dolç similar al xiclet.
Després de la experiència Chifa vam trobar-nos amb un amic de l'Ani, en Diego, i vam anar a visitar botigues de roba de dissenyadors locals.
L'endemà al matí, dimecres, vaig (Pau) anar per segon cop a classe de dansa. Va ser un dia ben tranquil i després de dinar vam anar a donar un volt pel Malecón a gaudir dels impressionants capvespres que hi ha a Lima cada dia!
El dijous 7 de febrer era el dia!! L'Ani, el nostre àngel de la guarda a Lima, ens va portar a visitar Gamarra!! Un barri de Lima on tu pots arribar-hi amb un dibuix i en surts amb una col·lecció de roba. Pots comprar teles, tens qui et fa els patrons, qui et talla la roba, l'estampa, la borda, la cus, et fan les etiquetes, trobes llanes, cotó, agulles de tots els tamanys, saldos... de tot!!
Després de conèixer per sobre les més de 8 "cuadras" que conformen Gamarra l'Ani ens va portar a la zona més amagada on es vènen plantes medicinals i tot de coses relacionades amb la superstició i rituals per combatre-la, que aquí, sobretot a la sierra, és molt gran. Caps de caimans, liquats de granota (ténen un aquari amb tot de granotes vives, en posen unes quantes en una batidora i tatxan!! ja tens "licuado de rana"!!), patata podrida, serps obertes en canal... ja us podeu imaginar les olors! Allà vam comprar mel (les avelles la feien allà mateix i quan te la serveixen a vegades i cau alguna avella desafortunada que acaba els seus dies ofegada en el seu propi nèctar...), quinua i una farina de 7 cereals per fer batuts de bon matí i començar el dia "con mucha marchaaaa!"
Després va arribar el moment que la meva mare estava tement... vaig decidir tallar-me els cabells, o més ben dit... l'Ani m'els va tallar! una bona manera de començar la nostra etapa a Lima: nous pèls, nous aires!
CONTINUARÀ
