dimarts, 25 de desembre del 2012

el SALAR!!!

Síííííí!!!! Finalment!!!! una de les coses que ens feia més il·lusió!!! Hem passat tres dies fent la ruta pel Salar de Uyuni!!




El dia 18 a la nit vam arribar a Uyuni, un poble a uns 3600 mts d'alçada, un poble fantasma que viu només i exclusivament pel turisme. A cada cantonada hi ha una agència venent el tour pel Salar... tots els tours són exactament igual.

Nosaltres vam conèixer una parella de catalans, en Pere i la Júlia (Agnès, la Júlia que està fent les pràctiques a La Paz!!) i també una noia de Rio, la Margo a l'estació de busos de Potosí i, com que anàvem cap a Uyuni amb les mateixes intencions vam decidir anar a buscar preus junts i fer front comú per aconseguir el millor preu.

en Pere i la Júlia
L'endemà, dimecres 19 ens vam trobar a les 7.30 del matí per tenir temps de trobar el millor tour abans de les 10 del matí que és la hora en què tots comencen. De camí s'ens van afegir la Maria, una altra noia de Rio i la Melani i la Cristie, dues noies franceses. Així doncs, els vuit, per separat, ens vam posar a buscar tours i finalment vam decidir fer-lo amb una agència que ens feia molt bona pinta i que ens el deixava per 630 Bolivianos per persona. En totes les agències ens van explicar que hi ha un bloqueig a partir de la Laguna Colorada i que la Laguna verde no es podia visitar. No ens vam assabentar massa bé en què consistia el bloqueig, però te alguna cosa a veure amb què els turistes per entrar el parc natural de les lagunes paguen 150 Bs i a la regió només en queden 50, els altres 100 van a La Paz...

En qualsevol cas, finalment vam decidir contractar l'agència Empexsa. Para que quede CLARO: si alguna vez visitáis el Salar no os recomendamos esta agencia. Los guías no son guías. El nuestro, por ejemplo, era sólamente conductor, no nos explicó nada durante el tour de tres días, nos dejaba bajar del coche sólo para tomar fotos durante 2 minutos y si tardábamos demasiado arrancaba el coche, la segunda mañana se despertó (le despertamos) una hora más tarde de la hora en la que teníamos que salir y encima tuvimos que hacer nosotros su trabajo, servirnos el desayuno, hacer un montón de viajes a la cocina pidiendo por favor comida, cubiertos, platos... un desastre! El tercer día por la mañana, habíamos quedados a las 4.30 para poder ir a los Geisers antes que saliera el sol y nos despertamos con la sorpresa que el coche se había quedado sin batería!! Estuvimos más de una hora intentando arrancar el coche y finalmente, y después de dos baterías lo conseguimos... pero lo más feo es que el guía del otro grupo, que no soportaba al nuestro, les comentó que nuestro guía se había pasado toda la noche escuchando música en el coche y por eso había fundido la batería... En cualquier caso, después de toda la odisea, de muy mal rollo con el guía, de una incapacidad absoluta de comunicación con él, de que casi no nos dejaran entrar a ver los Geisers porque la agencia no le había dado a nuestro guía la tarjeta necesaria para ello... después de todo ésto... la agencia NO nos ofreció más solución que unas sinceras disculpas... Por la tanto, mucho cuidado cuando se contracte un tour, preguntad de todo y no os fíes de nadie, porque por lo que parece suele haber problemas con los guías de cualquier agencia!

Després de la queixa... ara arriba el tour!!

1r dia: el Salar.
Vam visitar el cementiri de trens: uns trens que fa tres segles portaven els minerals extrets de les mines de Potosí cap a Chile.
Després vam visitar la fábrica de sal, on procesen la sal del Salar per fer-la comestible.
Finalment, i després d'esperar fins les 12.30 a un últim ocupant del nostre 4x4, l'Yfei, sense que ningú ens hagués avisat.... vam marxar a corre-cuita a veure el Salar. Impressionant! Una extensió de 140 km de sal. Un desert impressionant que fa l'efecte de mirall i en el qual perds qualsevol referència espaial.
Un cop endinsats al Salar vam visitar la Isla del Pescado, una illa al bell mig del Salar amb els cactus més alts de la zona. Aquí vam dinar asseguts en taules de sal.
A la tarda vam acabar de viatjar pel Salar, ens vam fer les fotos típiques i que el Salar et permet, ja que es perd la perspectiva, i finalment vam arribar a l'hotel de Sal on vam passar la nit.




2n dia: L'endemà vam travessar el desert, vam estar a un mirador, a 4800 metres d'alçada, del volcà semiactiu Ollagüe, les vàries llacunes, l'arbre de pedra i finalment vam arribar a la Laguna Colorada. Una Laguna que es troba per sobre de 4000 metres d'alçada, de color roig i plena de flamencos. Uns paisatges espectaculars, quasi extraterrestres!






la Laguna Colorada


3r dia: ben aviat al matí (uns més aviat que d'altres) vam pujar fins als 5000 mts!! a visitar els Geisers del parc natural. La resta del dia bàsicament va ser de retorn cap a Uyuni (en principi havíem de visitar pintures rupestres, una església colonial que es trobal al bell mig del parc, en un poble fantasma... però no vam fer res d'això per culpa del nostre guia...)



Hem tingut problemes amb el guia i la organització del viatge, però hem estat en llocs meravellosos, hem vist uns paisatges extraordinaris i hem conegut a gent molt maca! Sobretot en Pere i la Júlia: ha estat un plaer compartir-ho amb vosaltres i conèixer-vos! Esperem que estigueu cel·lebrant el Nadal a Santiago amb els amics i que el futur sigui molt brillant! Pere endavant amb els Bio digestors i el Biogàs i Júlia... ja s'acaba la carrera!!! A la propera anem a escalar :)

dilluns, 24 de desembre del 2012

Bon Nadal // Feliz Navidad

Desde el Salar de Uyuni!



Mines a PotoSí i oJo del Inka

Els últims dos dies a Potosí van ser ben intensos. El dilluns 17 vam visitar les mundialment famoses mines de Potosí. D'on surtia l'argent del qual es feien les monedes que van servir per fer negoci arreu del món.

Aquesta visita la fan ex-miners i el recorregut va ser el següent:

1r- mercat miner on normalment es compren productes per regalar als miners que et vas trobant durant la visitar. Nosaltres vam comprar aigua, sucs, fulles de coca i explosiu.


2n- mirador des d'on es veu tota la ciutat de Potosí


3r- Planta refinadora, on s'extreu el material del complex i es llença o es desestima la part de roca que no ho és.


4t- entrada a la Mina La Candelaria a 4350 metres sobre el nivell del mar.


5è- visita dins la mina baixant uns 300 metres dins la terra i arribant a uns 25 graus de temperatura (nosaltres vam decidir deixar-ho aquí, però si es continua baixant s'arriba a un lloc que anomenen la sauna i que està a 45 graus mentres els treballadors treballen sense quasi oxígen...)


Aquest video el vam grabar durant la nostra experiència a la mina, és llarg, però també molt explicatiu, val la pena veure'l!



L'endemà dia 18, i després de la dura experiència a les mines vam decidir que Potosí ja ens havia ofert tot el que tenia i que era hora d'anar a visitar el gran SALAR de UYUNI. Abans, però, ens vam assabentar que a una mitja hora en micro hi havia un petit llac d'aigües termals al mig de les muntanyes. Així doncs, després de comprar els bitllets cap a UYUNI vam marxar cap al OJO del INKA. Un bassa d'aigua cònica on al mig la profunditat és de 22 metres i la temperatura de l'aigua de 35 graus i a la vorera d'uns 30 graus.


No vam poder gaudir massa de les aigües termals perquè va començar a fer llamps i trons i vam decidir marxar secs cap a Potosí i esperar allí la hora d'agafar el bus cap a Uyuni.

dilluns, 17 de desembre del 2012

Potosí, la 2ª ciudad más alta del mundo

Tres horas de viaje son las que separan Sucre de Potosí (la segunda ciudad, más alta del mundo, despúes de El Alto, en la Paz que se encuentra a 4.150mts) y para no aburrirnos en ese tiempo hemos divisado paisajes andinos que no creemos que volvamos a ver despues de este viaje. Después de esas tres horas llegamos a la nueva terminal de autobuses donde paramos a comer algo. No sabíamos si eran los efectos de estar a 4070 metros de altitud pero estábamos algo mareados. Con el estómago lleno por menos de 4 € agarramos un autobús al centro, llegamos al Hostal Koala Den, dónde dormiremos en una habitación compartida por 40 Bs cada uno con WIFI, derecho a cocina y desayuno, y fuimos a dar un paseo nocturno por la ciudad.


El día siguiente, sábado 15, amanecía con sol para hacer nuestra ruta turística, mapa en mano, por Potosí. Caminamos cuesta arriba y cuesta abajo y lo que también cuesta aquí es que los coches no suelten tanto humo negro cada vez que arrancan. También es curioso, aparte del humo negro, que todos los autobuses tienen letras en japonés y es que estos coches se compran en Japón y entran por el puerto de Chile. Una vez llegados a Bolivia se les cambia el volante de lado, ya que en Japón conducen por la izquierda, como en UK. Se les llama Micros transformes.
Contaminación


De nuevo los efectos de la altura nos llegaron. Cansamiento, falta de aire para respirar y el sol fueron los condicionantes para pararnos a almorzar y con el estómago lleno ir a visitar el mercado. 


Una vez despertados de la siesta continuamos la visita potosina y fuimos a la Casa de la Moneda, lugar donde en los últimos 4 siglos se han acuñado monedas de plata de las minas del Cerro Rico para todo el mundo. 

Casa de la moneda

Seguimos visitando la ciudad (las iglesias básicamente, hay como unas 30 en la ciudad) y varias tiendas de aquí dónde, de paso, hemos comprado algunas lanas para seguir produciendo. 



Esa noche cenamos en la calle un salchipapas y una hamburguesa (creo que de ahí mis diarreas) y fuimos al teatro a ver una obra, un poco anticuada, que formaba parte del festival de teatro SOMOS. Sin saberlo el verdadero festival estaba en la calle y cuando salimos del teatro y fuimos a la plaza principal vimos que estaba toda llena de gente y unas niñas que cantaban villancicos, y es que era el día de inaugurar el alumbrado navideño y aquí la gente lo vive al máximo.



Es bien curioso como una ciudad a ésa altura tiene tanta arquitectura, tantas iglesias impresionantes y tanta vida en la calle (más nocturna que diurna). Supongo que porque fué, en su día, la ciudad más importante y rica de Bolivia, dicen que Bolivia nació en las minas de Potosí, y su plata está repartida por todo el mundo. 

Ayer domingo fue un día de enfermo. La diarrea llegó con todo su esplendor y nos quedamos en el albergue comiendo arroz en blanco y bebiendo manzanilla, Pau el pobre en solidaridad también. A la tarde ya me encontraba un poco mejor y decidimos salir a ver un poco más de iglesias...ummm... de la ciudad.



Iglesia de San Francisco

Hoy lunes 17, ya me he lenvantado mejor, así que hemos aprovechado para visitar las minas de plata del Cerro Rico. Tranquilos que ya estamos de vuelta y hemos sobrevivido!!


En el próximo post colgaremos un video con la visita... interesante e impactante!