últims dies a Arraial i... MORRO Sao Paulo!

Els últims dies a Arraial d'Ajuda no vam fer massa res d'especial. Descansar, anar a la platja, menjar açaí, banyar-nos a la piscina de l'alberg, prendre el sol (va sortir els últims 3 dies) i amagar-nos del vent que bufava amb intensitat... en resum, el dia a dia d'Arraial.

El divendres ens vam passar tota la tarda mirant LOST i fent arrecades per vendre a la platja.

L'endemà, dissabte, feia tant vent a la platja que vam creure millor esperar-nos per fer l'intent de vendre alguna cosa, ja que no tenim cap estructura massa rígida. De fet només tenim una tela amb les arrecades penjades i amb un cop de vent haguessin volat totes per la platja!

El diumenge 25 vam passar-nos el matí, com de costum, a la platja i a la hora de dinar vam anar a una barraqueta de la Praia dos Pescadores a menjar un peix pescat aquell matí. Boníssim!

Pel diumenge havíem comprat dos bitllets d'autobús per tornar a Salvador i passar els dos últims dies allà, però entre que ens feia molta mandra tornar a una gran ciutat, que en Vicenç estava a Morro Sao Paulo, i que nosaltres encara no hi havíem estat, vam decidir canviar a última hora els plans i anar a veure en Vicenç i conèixer aquesta illa.

Dilluns 26, després d'unes hores en autobús fins Valença, una hora d'espera a la rodoviaria (=estació d'autobusos) - ja que vam arribar a les 4 del matí i ens van recomanar que no marxéssim fins que no es fés de dia -, agafar un bus urbà i una barca, vam arribar a les 7.30 a Morro. A la barca vam conèixer un argentí i una francesa i ens vam posar a buscar Pousada plegats. Al final en vam trobar una "Caminho da Praia" prop de la plaça del poble on hem dormit per 50 R, només dormir. Vam deixar les coses a la Pousada i ens vam trobar amb en Vicenç a la Padaria per esmorzar.

Ens va fer molta il·lusió trobar-nos amb ell després d'un mes. A més ell es coneix molt bé la illa, així que qui millor per fer-nos de guia!
Vam anar caminant fins a Gamboa, un altre poble de la mateixa illa. No són massa kilòmetres, i les platges per on es passa són espectaculars!
En una d'elles vam poder fer una dormideta abans de continuar i anar a remullar-nos sota una cachoeira (=salt d'aigua) i dinar un peix a la planxa exquisit!

De tornada vam tornar a fer un banyet a la platja mentres esperàvem que baixés la marea, indispensable per tal de tornar caminant a Morro. Vam dutxar-nos, descansar una mica i vam tornar a trobar-nos amb en Vicenç i en Quim, un amic seu que fa un temps que treballa en un hotel i viu a la illa, per anar a sopar i a fer uns cocktails preparats amb fruita natural a la platja!

I quina no va ser la nostra sorpresa quan ens girem i ens trobem de cares amb en Roberto! El clown italià que havíem conegut fa unes setmanes a Vale do Capao! Fa una alegria especial trobar-te amb gent coneguda en terres tant llunyanes!

Avui és el nostre últim dia a Brasil. Ens hem llevat a Morro i hem anat a descobrir les platges de l'altre costat del poble, la Primera, Segunda, Tercera i fins la Quarta (després continuen, però ja no teníem temps). Platges, aquestes, també precioses, paradisíaques, amb esculls i aigua cristal·lina i calenta, amb sorra fina i plena de coralls i petxines!

La marxa de Morro ha estat la més difícil. Hem vingut amb poques hores i hem marxat amb moltes ganes de quedar-nos-hi!

La marxa també ha estat llarga, carregats com anem: un barco de Morro a Valença, una camioneta-onibus de Valença a Bom Despacho, un ferry de Bom Despacho a Salvador i finalment un autobús des de la Praça da Sé a l'aeroport... en total 6 hores i quart.

I ara som a l'aeropor. Escribint aquest post, l'últim de Brasil, des d'una pizzeria, l'únic restaurant amb WIFI.

Ens esperen unes hores de passar l'estona tirats a qualsevol racó, un avió a Sao Paulo, un a Asunción, una nit a la capital de Paraguay i un avió el dijous 29 fins Santa Cruz de la Sierra.

Fins llavors doncs i até mais Brasil!!

contiNUem a ArraIal

Després de vàries idees, finalment hem decidit quedar-nos tots els dies que ens falten per marxar de Brasil a Arraial - menys els dos últims que estarem a Salvador des d'on hem d'agafar l'avió cap a Bolívia via Paraguay -.

Els dies que havíem estat a la platja havíem vist gent passejant-s'hi en bicicleta i vam decidir que podríem fer el mateix.

El dimarts 20 vam acostar-nos a la botiga de bicis al costat de l'alberg, però aquell dia l'home on tenia massa ganes de treballar i ens va dir que aquell dia no en llogaven, que seguíssim la carretera cap avall i que allà trobaríem un lloc per poder-ne llogar. Al cap de 20 minuts i quasi havent desistit, després de preguntar dues vegades i d'haver-hi passar per davant sense adonar-nos-en... el vam trobar.

Vam llogar dues bicicletes sense marxes i mig rovellades i vam anar cap a la platja. La idea era arribar fins a Trancoso (13km per la platja, fàcils de fer amb marea baixa).

Ens vam adonar de seguida que anar amb bici per la platja no era tan fàcil com ens havia semblat. S'ha d'anar a prop d'on trenquen les onades perquè la sorra estigui prou dura, però a vegades, si està massa humida la bicicleta s'enfonsa, i els trossos on la platja fa pendent... és difícil!

els dos exploradors en bicicleta!

Vam anar amb bici, vam parar, ens vam banyar, vam continuar a peu, després amb bici, un altre cop a peu i finalment vam haver de fer mitja volta perquè vam arribar a un lloc on s'havien de travessar tot de roques i amb les bicis era bastant complicat.

en Guillermo fent surf :)

una espècia de voltors "urubus" menjant una tortuga marina

Vam decidir tornar i, després de tornar a fer els 10 km vam arribar al nostre "chiringuito" de la platja i vam dinar Picanha: un plat típic de carn de bou a la planxa amb aipim (semblant a les patates) fregit, farofa, arròs i amanida, boníssim!

     cabaneta de pescadors on vénen peix acabat de pescar

Quan vam tornar les bicis la noia que s'està a la botiga i que tancava a les 18 ja no hi era... i eren les 17.10. Després d'una petita cabrejada, vam deixar les bicis a una botiga del costat i l'endemà vam haver de tornar a buscar els 10 R de dipòsit que ens va fer deixar... Brasil...

Dimecres 21, després d'anar a buscar els 10 Reals vam pujar un altre cop cap a Arraial i no vam fer massa res. Anar a comprar més material d'artesania i passar-nos el dia a l'habitació (mentre a fora plovia) mirant LOST, Juego de Tronos, i alguna pel·lícula!

Ahir dijous 22 vam decidir anar a visitar Trancoso: ens vam llevar amb sol per primera vegada des que vam arribar!

Quan vam anar a buscar l'onibus a la plaça de l'Igreja vam conèixer dues noies vasques. La Rut i la Yanire, que estan a Salvador fent les pràctiques de la carrera d'Odontologia que estudien a la UPV. Vam passar tot el dia amb elles, i ja ens va anar bé després de tants dies nosaltres dos sols!
Vam visitar Trancosos, bé, bàsicament el "Quadrado", una extensió en forma de quadrat de gespa envoltat per unes cases de tots colors i al mig l'església del poble. Aquest poble va nèixer fa segles com una missió jesuïta.

Vam baixar caminant cap a la platja i vam decidir tornar a peu cap a Arraial, ja que sense bicicletes seria fàcil de passar les roques!

Després d'un únic bany ens vam passar el dia caminant, parlant de les nostres experiències a Brasil amb les noies, fent fotos a tots els "habitants de la platja", recollint llavors per fer-ne algun penjoll... Finalment, després d'unes tres o quatre hores vam arribar al nostre "chiringuito" per fer unes cervesetes i gaudir del capvespre a la platja, cosa que encara no havíem pogut fer per culpa de la pluja dels últims dies.

travessant un dels rius que s'uneix al mar... aigua fins la cintura!

Ens vam acomiadar de la Yani i la Rut fins diumenge, ja que en principi agafarem el mateix autobús de tornada a Salvador.

Uns pastels (una mena d'empanades) i una bolinha de formatge, un passeig nocturn per l'estrada de Mucuje i cap a dormir, que estàvem rebentats!

ArrAiaL de LluViA

Hace cuatro días que llegamos a Arraial d'Ajuda, un pueblo tranquilo, pequeño y con opciones para no aburrirte. Llegamos en un ferry, repleto de gente y coches, que nos llevó de Porto Seguro a Arraial d'Ajuda en 10 minutos. Después llegamos al centro del pueblo en un bus.

Una vez instalados en el Hostel Arraial d'Ajuda salimos a pasear por el pueblo. No es muy grande, pero  con lo religiosos que son en Brasil, no podía faltar una iglesia.

Igreja Nossa Senhora d'Ajuda

Caminamos por unas calles repletas de bares, farmacias y tiendas. La entrada a la playa es bastante curiosa, callecitas de arena con bares y tiendas a cada lado. Una vez en la playa, encuentras también bares, bares y más bares. Aquí hambre no pasamos!! Caminamos un rato por la playa, nos bañamos y es inevitable no sentarse en uno de los muchos bares a tomar algo. Así hicimos, nos sentamos en una de las terrazas a pie de mar y nos pegamos el gran festín!!

De vuelta a casa aprovechamos para darnos un baño en nuestra piscinita!!

En nuestro segundo día en este pueblo el tiempo no nos quiso acompañar y llovía sin parar, pero tuvimos la suerte de que Carla, la jefa del albergue, nos volvió a cambiar de habitación. Ahora estamos en el edificio principal del hostel. Una habitación grande, privada, perfumada y con vistas a la piscina que ya hemos provado varias veces.

Después de muchas pelis, series y día de casa nos hicimos una buena comida. A la noche la lluvia parecía darnos una tregua y aprovechamos para salir por primera vez para tomar algo. Estuvimos en una calle repleta de bares abiertos con música en directo y un ambiente nocturno que no habíamos encontrado hasta ahora. Ya que estabamos allí nos tomamos un Tequila Sunrise y una Capeta, es un coctel que hacen aquí con guarana, vodka, leche condesada y chocolate... se me hace la boca agua!!

El domingo el sol parecía lucir un poco así que, como buenos domingueros, nos cogimos la mochila, el bocadillo y nos tiramos a la playa. Después de pasar todos los bares, encontramos kilómetros y kilómetros de playa casi sin nadie.

Caminamos, nos bañamos, caminamos, comimos, caminamos... la costa no dejaba de sorprendernos por su naturaleza así que seguimos caminando. También encontramos arcilla, unos días antes ya habíamos visto gente embadurnada de pies a cabeza. Nos pusimos de barro hasta arriba y nos quedamos suaves como el culito de un bebé.

Ayer la lluvia volvió a surgir así que volvimos a quedarnos en casa. Salimos un poco a pasear y encontramos una tienda de artesanía con lanas, abalorios y miles de cosas para nuestras creaciones. No lo dudamos un minuto, entramos y nos llevamos media tienda, así nos pasamos la tarde como artesanos,  tejiendo y haciendo pendientes para, si algún día sale el sol, ir a la playa a ganarnos unos reales!!

Recife - Salvador - Porto Seguro - Arraial d'Ajuda

El dia 14, dimecres, vam marxar de Recife. Volíem marxar abans, però ens estem trobant a Brasil, que si no tens el CPF (un número que només tenen els residents a Brasil: cadastro de personas físicas) no pots comprar bitllets per internet, ni fer moltes altres coses... Així doncs el dimecres 14 vam anar al migdia a la Rodoviaria de Recife, després de quasi una hora d'autobús i metro, i vam comprar els bitllets per l'autobús que sortia a les 17.30 de la tarda i que arribava a Salvador a les 05.30 del dijous.
Vam trobar dos seients junts i vam passar 4 hores fent temps a l'estació esperant que sortís l'autobús.

El viatge... bé, ens vam prendre unes pastilles que ens va dir la Taís durant els dies de Trilha a Vale do Pati, es diuen Dramin i és com la Biodramina, i vam dormir bastant després de veure dos episodis de LOST.

Vam arribar a Salvador el dijous 15 (dia de la proclamació de la República de Brasil i festiu) a les 8.30, tres hores més tard de l'horari previst.

El primer que vam fer després d'esmorzar a la Rodoviaria va ser comprar els bitllets per aquella mateixa nit cap a Porto Seguro, aquest cop estava el bus pràcticament ple i vam haver de comprar dos seients separats.

Vam passar tot el dijous al Shopping d'Iguatemi, al costat de la Rodoviaria. Estàvem cansats i bruts i no teniem ganes de barallar-nos amb el tràfic de la gran ciutat, així doncs era la opció més fàcil.

en un dia festiu el Shopping s'omple de gom a gom!

Vam passar 10 hores dins el shopping!! moltes d'elles a una gran llibreria que ens va ensenyar la Rosanna estant a un shopping de Recife. La gent hi pot entrar, seure en una de les butaques i passar-se la tarda llegint sense comprar res. Jo, que ja havia acabat el llibre "Mal de Altura" de Jon Krakauer i l'havia deixat a l'alberg de Lençois, em vaig comprar, en anglès (la oferta en castellà era mínima!) "The Hobbit" de J.R.R. Tolkien: ja tinc lectura! Vam fer una visita extensiva, vam entrar a moltes botigues, vam pujar al pis de dalt que està íntegrament dedicat a jocs, màquines, atraccions de fires..., vam tenir temps de menjar un AÇAÍ i tot... MMmmmm!

les contradiccions a Brasil són molt grans, fins i tot tenen capella i horari de missa dins el Centre Comercial!

Vam agafar l'autobús i vam fer 700 km més cap a Porto Seguro.

aquest ha estat de moment el millor bus que hem agafat, amb mantes incloses i tot!

Un episodi de LOST menys i una nit de viatge en bus més, després un taxi compartit amb una parella d'australians que fan la volta al món, un viatge en ferry de 5 minuts i un onibus fins a Arraial d'Ajuda, el nostres destí on estarem 3 dies a l'Alberg del Hostelling International. Un alberg amb totes les comoditats, ben a prop del centre d'aquest petit poble de vacances i on et fan el 30% de descompte amb el carnet d'Alberguista Internacional.

La Carla, la dona que porta l'alberg i que parla castellà ens ha convidat a fer el primer esmorzar i després ens ha ensenyat la nostra habitació, impressionant!