dimecres, 7 de novembre del 2012

ReTirO eN TieRRaS PerDidAS

Fa uns dies que estem desconnectats. Hem estat en un poble molt especial on no hi arriba la senyal del mòbil i l'internet era tant lent que era impossible plantejar-se de posar al dia el blog: Vale do Capao.

Un poble perdut enmig de la Chapada Diamantina al que vam arribar per casualitat gràcies al Couch Surfing.

Hi vam arribar després d'una hora d'autobús des de Lençois i allà vam conèixer en Mariva, que ens ha allotjat durant unes nits a casa d'un amic, en Pedro Esteban, que va resultar ser mig català i amb una història ben interessant!

Al cap de dos dies a Vale do Capao fent excursions d'un dia que ens va indicar en Mariva i anant i venint cada dia de la casa al poble i el poble a la casa - un passejadeta de 5 km al matí i a la nit sota la lluna plena! -, vam deixar-nos convèncer i el divendres vam marxar de TRILHA (de ruta) cap al Vale do Patí, la gran meravella de la Chapada Diamantina (pels que ho conegueu: no vam anar a la veure la Cachoeira [=salt d'aigua] Fumaça perquè aquesta regió està especialment seca, fa més d'un any que no plou, i no cau ni una gota d'aigua!).

el primer macaco que hem fotografiat a Brasil!



la caminata que fèiem cada dia de 5 km



en Mario, un espanyol que vam conèixer i que fa 3 anys que viu en aquest antic temple hindú a Capao


En principi vam marxar per tres dies, però finalment en van ser quatre, de muntanya, cachoeiras, rius amb aigua negra, molta caminada, coves, vistes impressionants, tormentes, animalons i en Mariva ens ha omplert la panxa amb menjar típic Brasiler!

1r dia de trilha amb bany inclòs:




2n dia: descens pel riu i tormenta tropical!





3r dia: cova



4 dia: 8 hores travessant jerais de tornada a Capao

panoràmica Vale do Pati





Durant la trilha, finalment, hem conviscut només amb brasilenys, hem après bastant portugués i ja quasi l'entenem tot! Vam conèixer la Thaïs en Siva, en Vinicius i la Lorena i vam dormir en cases d'adob típiques de les zones rurals.


Capao ens ha sorprés. És una comunitat de gent una mica peculiar: s'hi barregen hippies, deïtats hindús, xilens, uruguayos, i gent de tot arreu que ha sentit a parlar d'aquest lloc tan especial.

casa de Capao


Marxem amb una idea ben diferent de la que ens vam crear el primer dia acabats d'arribar, ens ha agradat molt i hem descobert una part de naturalesa molt rica!

Beleza!

2 comentaris:

  1. UFF!!! això és la més gran riquesa que haureu acumulat a la vostra vida. Viure amb aquesta pau al final dels meus dies... seria meravellós!. Continueu vivint i jo ja faré els possibles per no fer-me peli cules de por si tardeu massa...

    ResponElimina

Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!