Islas Galápagos, les nostres vacances part I

El dia 9 d'abril teníem el nostre vol a aquest destí paradisíac, les Illes Galápagos! La nit anterior vam dormir a casa en Rafa, el nostre CS de Guayaquil i vam fer dues motxiles petites per passar 5 dies a les illes. La resta ho vam deixar a casa seva per la nostra tornada.

Vam agafar el vol a primera hora del matí amb AeroGal (el vol el vam comprar amb Travelgenio, un altre cop, i ens van fer un preu especial, MOLTES GRÀCIES!!) i vam passar-nos la resta del matí volant, fent cua per les maletes, fent cua per entrar a Galápagos (l'entrada al Parc Natural, és a dir a l'espai que ocupa l'arxipèlag i la zona de mar del voltant és de 100$ per persona. Amb això en principi tens l'entrada gratuïta a totes les illes, repeteixo, "en principi").

Vam agafar un bus de l'aeroport de Santa Cruz, que en realitat està a la isla Baltra, fins al canal que la separa de la pròpia Santa Cruz. Allà un ferri i des de l'altra banda del canal un altre bus per anar fins a Puerto Ayora, la capital de Santa Cruz (la illa més poblada, amb un 64% de la població total de les Galápagos) que va tardar una hora en creuar la illa.

Durant tot el viatge vaig estar mirant per la finestra amb l'esperança de veure alguna tortuga, però la meva búsqueda va ser infructuosa.

Un cop a Puerto Ayora...

...vam anar a dinar i a buscar un lloc per dormir. El tema CS a les Galápagos està moooolt complicat. De les 29 persones que estan inscrites a les illes només dues o tres ens van respondre i cap d'elles tenien lloc durant aquells dies. Vam trobar un hotel que ens deixava una habitació i dret a cuina amb bany compartit per 25$ tot plegat. Allà, casualitats de la vida, ens vam trobar amb en Marc. En Marc, altrament conegut com a "marinerito", és amic d'una amiga, l'Agnès, que ja ens havia avisat que també estava a les Galápagos. En Marc, en Pol i l'Iñaki estan donant la volta al món en veler!! Després de les salutacions i de quedar més tard per fer una cervesa en un dels pocs bars de poble, nosaltres vam anar cap al Centro de Investigación Charles Darwin i el centro de crianza Fausto Llerena, on vam poder veure per primer cop iguanes de terra, tortugues Galápagos i alguns dels ocells "pinzones de Darwin" tan omnipresents a les illes. Vam poder comprovar també el que ja ens havien dit, que aquí els animals rara vegada s'espanten dels homes. Pots acostar-te a un ocell fins quasi tocar-lo sense que surti volant.

Vam sopar a la zona on els pescadors venen els peixos, per 7 $ un peixot fresc fregit i amb arrós, como no!

L'endemà al matí vam anar a visitar la Playa de los Alemanes, una salina i Las Grietas. Has de crueuar una petita badia a bord d'un "barco-taxi"que et cobra 60 cèntims de Dolar per persona. Es ven un tour, però es pot fer per compte propi, i això és el que vam fer. El camí està molt ben assenyalat, com tot per les Galápagos i són només 660 metres fins a les Grietas. La playa de los Alemanes està a mig camí i és una petita caleta amb molta roca en la que no vam arribar a banyar-nos. Las Grietas és una formació volcànica (com totes les illes) que, com el nom indica, és una esquerda a la roca on s'hi ha format una llacuna d'aigua semi-salada. És un lloc tranquil i preciós amb aigües d'un blau molt profund i cristal·lines.

A la tarda vam començar el tour a la Isla Isabela. Un tour que ens va sortir per 160$ per cap i incloïa: els viatges d'anada i tornada a Santa Cruz, dues nits d'hotel en una habitació amb bany privat i aire acondicionat, un tour per la zona dels volcans i un tour per la zona de tintoreres.

El primer dia ens vam traslladar i, després de pagar la taxa de 5$ per persona (aquesta illa és la única que té una taxa a part) vam anar a veure, literalment, 4 flamencs. Després d'aquest "gran" passeig vam anar a sopar i dormir.

L'endemà al matí vam anar a donar un volt per la zona de volcans (la major part de l'illa està totalment protegida i per tant no s'hi pot entrar). Vam passejar pel Volcà Sierra Negra que té una caldera de més de 10 km de diàmetre, la segona més gran del món (pel que vaig entendre del guia, la diferència entre una caldera i un cràter és que en la primera el material de lava es troba sota la terra i quan s'escalfa molt la terra de sobre colapsa i crea una caldera, els cràters en canvi són el canal de sortida de lava durant una erupció. En el primer cas el volcà perd alçada i en el segon en guanya) . I després vam anar fins al Volcán Chico. Un paisatge lunar impressionant de colors negres, grisos, marrons, ocres...

Després d'un lonche (dinar per emportar) vam anar a visitar uns illots de manglars i a fer snorkel (buceo de superficie, com n'hi diuen aquí) i vam tenir molta sort perquè ens vam banyar amb lleons marins, mantes, tortugues marines i peixos tropicals. L'experiència va ser brutal i no pensàvem que es pogués millorar (veure part II).

Després vam anar a la illa Tintoreras a veure iguanes marines (negres), més lleons marins i taurons tintoreres de puntes blanques, que en principi els havíem de veure des d'unes roques com descansaven en un canal, però l'aigua estava molt moguda i pràcticament no vam veure res, però per acabar bé el tour uns pingüins de Galápagos ens van venir a saludar.

Després de sopar, dormir la segona nit i esmorzar l'endemà, vam anar a buscar la barca per tornar a Santa Cruz. Abans, però, vam passar per Concha-Perla, un racó preciós amb les típiques aigües verd-turquesa-cristal·lines.

Ja era dia 12 d'abril, divendres, i l'endemà dissabte 13 al matí havíem d'anar cap a l'Aeroport. A la tarda, vam visitar la famosa Tortuga Bay, una platja paradisíaca a la que s'hi arriba després de caminar entre 30 i 45 minuts sota un sol de justícia. Però val la pena! Una platja tranquila, d'aigües manses, poca gent... l'únic problema: els TÀBACS!

A la nit vam anar a sopar amb els amics del SIKKIM i cap a dormir amb la idea que l'endemà tornàvem a Guayaquil...

... CONTINUARÀ...

Baños de Agua Santa

El sábado 6 salimos de Latacunga hacia nuestro nuevo destino, Baños de Agua Santa, Baños para los amigos. Es una ciudad a pies del volcán Tungurahua, aún activo, a 1820 msnm y rodeada de montañas. Viven básicamente del turismo, es una ciudad donde en cada esquina encuentras agencias para hacer tours y diferentes actividades de turismo de aventura (rafting, puenting, mountain bike, downhill, ...)

Allí nos esperaba nuestro anfitrión de CouchSurfing JuanK. Él y sus compañeros de piso están muy involucrados con el CS y han recibido en unos seis años a más de 4200 huéspedes  Cuando lo conocimos nos contó qué es lo que podríamos hacer en su ciudad, pero desafortunadamente no teníamos mucho tiempo porque al cabo de dos días teníamos que marchar a Guayaquil para volar a las Galápagos.

Así que dicho y hecho, esa misma tarde comenzamos a visitar la ciudad. Dimos un paseo por el centro y de allá nos aventuramos en subir a unos miradores que se veían desde la ciudad. Le preguntamos a un policía que andaba por allá y no se qué pensó de nosotros, pero nos indicó el camino más largo que es el que toman los coches para subir. A medio de este largo camino volvimos a preguntar y nos dimos cuenta que desde el mismo pueblo se podía subir en un rato. Dimos la vuelta y volvimos al pueblo.

Desde allá comenzamos a subir por un sendero por la ladera de la montaña y finalmente llegamos al mirador de la Virgen de agua Santa. Es una gran imagen tallada en mármol de una virgen un tanto peculiar. Desde allí pudimos observar el volcán Tungurahua y toda la ciudad que, vista desde esas alturas, como otras ciudades en las que hemos estado, no es muy bonita.

A la mañana siguiente nos animamos a contratar una de las excursiones que nos ofrecían. Alquilamos dos bicicletas (7$/pax) y carretera abajo hicimos un circuito de unos 20 km para ver las cascadas que rodean este pueblo. Fue un camino sencillo pero con algo de lluvia así que nos lo tomamos con calma y si llovía nos parábamos a un lado de la carretera y nos resguardábamos.

Desde la última de las cascadas agarramos una camioneta que nos llevo de vuelta a Baños. Al llegar al pueblo dejamos nuestras bicicletas en la agencia y fuimos a casa ya que en la madrugada siguiente salíamos a las 6 en dirección a Guayaquil.

Después del madrugon, llegamos a la terminal 15 minutos antes de que marchara nuestro bus (como nos habían indicado el día anterior en la agencia cuando compramos el ticket). Estuvimos esperando alrededor de una hora y media a que apareciera por allí algún autobús y tras informarnos, la chica de la oficina, de que el bus ya había pasado a su hora, cosa incierta porque allá estábamos esperando nosotros, vemos llegar otro bus, salimos corriendo a agarrarlo y nos cuenta el chófer que simplemente había habido un accidente y por eso llegaba una hora y media tarde. Una vez en el bus ya solo faltaba esperar para salir de esta ciudad un tanto prescindible a nuestro parecer y demasiado turística y esperar con ansias la llegada a Guayaquil. Sólamente nos faltaban 24 horas para llegar a las islas Galapagos!!