LAtACunGA!!

Vam deixar Quito enrere i ens vam dirigir cap a Latacunga. Capital de la província del Cotopaxi, Latacunga és un poble de la Sierra, a uns 2800 msnm que pot servir com a base per fer una sèrie d'excursions per la naturalesa dels voltants.

Només vam necessitar dues hores en bus i vam arribar cap a la tarda a la plaça del poble on ens vam trobar amb la Cami, la nostra nova host de CS.

I amb ella vam arribar a la Hacienda la Esperanza, una granja on viu la família: Oswaldo, el pare, la Blanquita, la mare i les dues filles, la Cami i la petita Zoe. A part de la família i d'unes quantes vaques, gallines, pollets, una gossa, porcs, vedells... hi vam trobar en Guille i en Miguel de Córdova, Argentina, que també estaven allotjats a la granja. La Hacienda és un edifici que està construït sobre un antic convent Jesuïta de fa uns quants segles. Ja fa temps que pertany a la família de l'Oswaldo.

La Cami ja ens va avisar al taxi que la seva família eren uns "chiflados". Ens va dir que els seus pares eren gent molt oberta i poc comú a l'Equador i així va ser. Amb l'Oswaldo pots parlar de qualsevol tema que està al dia de tot el que passa, fins i tot ens va donar records p'en Mas i la duquesa de Alba!

L'endemà dia 3 d'abril vam dirigir-nos de bon matí cap a Zumbahua (després d'esperar-nos 40 minuts parats a la carretera per obres) per agafar una camioneta estil pick-up que ens portaria a dalt del crater on s'ha format una de les meravelles del país, la Laguna Quilotoa (i que, per cert, donava nom a un cocktail de l'Elephanta!). Després de quedar amb el nostre conductor, anomenat Amable, per la tornada, vam baixar fins al fons del cràter. Vam fer fotos, vam donar una volta pel llac en Kayak i vam dinar uns entrepans, cosa que feia dies que no fèiem! De tornada, la pujada es va fer més dura. Un cop a dalt vam visitar breument el mercat d'artesania i vam tornar cap a Latacunga (després de 40 minuts més d'espera per les mateixes obres...).

Quan vam arribar hi havia una nova CS, la Virginia, de Burgos que portava 10 dies a Equador, la major part a Quito esperant que li arribés la maleta que finalment no va arribar mai...

L'endemà dijous vam anar amb la Virginia a visitar Saquisilí i el seu mercat dels dijous al matí, de fet aquesta és la única raó per posar els peus a aquest petit poble, però és una raó bastant potent. Hi ha 7 mercats diferents en tot el poble, des d'animals, roba, menjar, artesania...

Quan vam arribar del mercat, com ja havíem quedat, vam preparar el dinar per la família cada cop més extensa: truita de patates, pa fet per mi, guacamole... tot boníssim!! a la tarda vam veure com munyien les vaques i vam anar a donar un volt pels voltants de la granja amb en Guille argentí.

El divendres en Guillermo estava patint bastant de mal de cap (probablement mal d'altura barrejat amb la febre que encara arrossegava de Quito) i vam passar-nos tot el matí a l'habitació. Ell intentant descansar i suar i jo mirant un episodi rere l'altre de The L Word.

A la tarda, després de dinar un asado que va prerparar en Miguel i que va intentar ser el més argentí possible,

...la Virginia i jo vam pujar al Putzalahua (que en Quichua és el nom que rep la pedra que es forma abans del marbre i que és més toba). El Putzalahua és un pic molt senzill de pujar, de 3523 msnm. Vam pujar des de l'Hacienda que està als 2800 metres, així que era un desnivell de 700 metres. Vam arribar a dalt quan el sol ja es ponia i vam poder veure el Cotopaxi, un dels volcans més famosos de l'Equador i a l'altre costat el Tungurahua, un altre dels famosos volcans Equatorians, aquest actiu, que està a la zona de Baños.

Volcà Tungurahua

Volcà Cotopaxi

A la Virginia i a mi ens va tocar baixar a les fosques i gràcies a la llum del flaix de l'I'phone. Sort que el camí era bastant senzill i en una hora erem als peus de la muntanya.

Aquesta ha estat la nostra estada a la Hacienda la Esperanza i a Latacunga, un retorn a la serra i a la muntanya que ha valgut molt la pena, també per la gent que hem conegut!

Guillermo, Pau, Oswaldo, Guille, Virginia, Miguel, Cami, Blanca i Zoe