divendres, 23 de novembre del 2012

contiNUem a ArraIal

Després de vàries idees, finalment hem decidit quedar-nos tots els dies que ens falten per marxar de Brasil a Arraial - menys els dos últims que estarem a Salvador des d'on hem d'agafar l'avió cap a Bolívia via Paraguay -.

Els dies que havíem estat a la platja havíem vist gent passejant-s'hi en bicicleta i vam decidir que podríem fer el mateix.

El dimarts 20 vam acostar-nos a la botiga de bicis al costat de l'alberg, però aquell dia l'home on tenia massa ganes de treballar i ens va dir que aquell dia no en llogaven, que seguíssim la carretera cap avall i que allà trobaríem un lloc per poder-ne llogar. Al cap de 20 minuts i quasi havent desistit, després de preguntar dues vegades i d'haver-hi passar per davant sense adonar-nos-en... el vam trobar.

Vam llogar dues bicicletes sense marxes i mig rovellades i vam anar cap a la platja. La idea era arribar fins a Trancoso (13km per la platja, fàcils de fer amb marea baixa).

Ens vam adonar de seguida que anar amb bici per la platja no era tan fàcil com ens havia semblat. S'ha d'anar a prop d'on trenquen les onades perquè la sorra estigui prou dura, però a vegades, si està massa humida la bicicleta s'enfonsa, i els trossos on la platja fa pendent... és difícil!

els dos exploradors en bicicleta!

Vam anar amb bici, vam parar, ens vam banyar, vam continuar a peu, després amb bici, un altre cop a peu i finalment vam haver de fer mitja volta perquè vam arribar a un lloc on s'havien de travessar tot de roques i amb les bicis era bastant complicat.

en Guillermo fent surf :)

una espècia de voltors "urubus" menjant una tortuga marina
Vam decidir tornar i, després de tornar a fer els 10 km vam arribar al nostre "chiringuito" de la platja i vam dinar Picanha: un plat típic de carn de bou a la planxa amb aipim (semblant a les patates) fregit, farofa, arròs i amanida, boníssim!

     cabaneta de pescadors on vénen peix acabat de pescar

Quan vam tornar les bicis la noia que s'està a la botiga i que tancava a les 18 ja no hi era... i eren les 17.10. Després d'una petita cabrejada, vam deixar les bicis a una botiga del costat i l'endemà vam haver de tornar a buscar els 10 R de dipòsit que ens va fer deixar... Brasil...

Dimecres 21, després d'anar a buscar els 10 Reals vam pujar un altre cop cap a Arraial i no vam fer massa res. Anar a comprar més material d'artesania i passar-nos el dia a l'habitació (mentre a fora plovia) mirant LOST, Juego de Tronos, i alguna pel·lícula!

Ahir dijous 22 vam decidir anar a visitar Trancoso: ens vam llevar amb sol per primera vegada des que vam arribar!

Quan vam anar a buscar l'onibus a la plaça de l'Igreja vam conèixer dues noies vasques. La Rut i la Yanire, que estan a Salvador fent les pràctiques de la carrera d'Odontologia que estudien a la UPV. Vam passar tot el dia amb elles, i ja ens va anar bé després de tants dies nosaltres dos sols!
Vam visitar Trancosos, bé, bàsicament el "Quadrado", una extensió en forma de quadrat de gespa envoltat per unes cases de tots colors i al mig l'església del poble. Aquest poble va nèixer fa segles com una missió jesuïta.


Vam baixar caminant cap a la platja i vam decidir tornar a peu cap a Arraial, ja que sense bicicletes seria fàcil de passar les roques!

Després d'un únic bany ens vam passar el dia caminant, parlant de les nostres experiències a Brasil amb les noies, fent fotos a tots els "habitants de la platja", recollint llavors per fer-ne algun penjoll... Finalment, després d'unes tres o quatre hores vam arribar al nostre "chiringuito" per fer unes cervesetes i gaudir del capvespre a la platja, cosa que encara no havíem pogut fer per culpa de la pluja dels últims dies.



travessant un dels rius que s'uneix al mar... aigua fins la cintura!
Ens vam acomiadar de la Yani i la Rut fins diumenge, ja que en principi agafarem el mateix autobús de tornada a Salvador.

Uns pastels (una mena d'empanades) i una bolinha de formatge, un passeig nocturn per l'estrada de Mucuje i cap a dormir, que estàvem rebentats!


7 comentaris:

  1. Hola guille soy tu madre, ya hemos visto el capitulo de hoy de perdidos en sudamerica jajja. Menos mal que habeis encontrado gente con quien hablar castellano. No sabia que cojieras las olas tan bien, ten cuidado no t vayas ahogar. Habeis vendido algunos abalorios??Un besito y hasta la proxima.

    ResponElimina
  2. Hola Pepa i Guille!!! M'encanta lo del capítulo... jajaja!!! Es así, verdad?
    Estoy muy contenta de lo bien que lo llevan, cómo se organizan y lo sensatos que son en sus decisiones. Claro que son adultos!, pero es que hay cada adulto...
    Por lo tanto, podemos ser padres felices y estar muy tranquilos.
    Un abrazo grande!!!

    ResponElimina
  3. Hola guapos :)
    Jo només trec el cap per aquí per dir-vos que us vaig llegint, que m'emociono amb les vostres aventures i que tinc moooooooooolta enveja! ... Sana,eh? ;)
    Moltes gràcies per compartir tot això amb tots nosaltres!
    Una abraçada a cada un!
    Mercè (tieta)

    ResponElimina
  4. Hola chicos,seguro que fué genial poder pasar el día con las chicas vascas, y lo de las bicis... al final no salió como vosotros esperábais, pero bueno, seguro que fué divertido. Un beso enorme y seguid pasándolo tan bién MUUUUUUUAAAA

    ResponElimina
  5. Hola, que bonitas fotos estáis haciendo, y que lugares y playas tan bonitas,seguid pasándolo tan bién, muchos besitos de tu tía y de tu tío.

    ResponElimina
  6. Hola Guille soy Cristina,mañana es mi cumple y cumplo 8 años y el viernes voy a hacer una fiesta de Monster High en casa, sólo para chicas monstruosas, y otra cosa ¿te lo estás pasando bién, donde estes? porque no se donde estassssssssssss. Dile a Pau que estoy practicando palabras en inglés. Bueno chicos que lo paseis muuuuuuuuuuuuy bién, adiós, besitos para los dos. muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina, muchas felicidades!! aunque nosotros estamos aún a martes 27, en Cádiz ya es miércoles, así que, como dicen aquí: PARAVENS!! o como ya debes saber HAPPY BIRTHDAY! Ahora mismo estamos en el aeropuerto, dentro de unas horas cogemos un vuelo hacia Bolivia, pero no llegamos hasta dentro de dos días! Muchos besos para ti, Lisandro y toda la família de nuestra parte!

      Elimina

Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!