L'arribada a Taganga va ser molt bonica, ja que des de Santa Marta agafes un micro-bus, vas pujant una petita montanya i de cop, quan tombes, et trobes amb la petita cala i el poble de pescadors.
O el que abans era un poble de pescadors i ara, poc a poc, es va convertint en un poble de pescadors amb la tira d'hostals, hotels, viatgers (més que turistes)...
La veritat és que de bones a primeres ens va decepcionar el color del mar. Sembla que pel fet d'estar al mar del Carib totes les platges han de tenir l'aigua transparent, la sorra fina i blanca i peixets de colors... En aquest cas la sorra és gruixuda i fosca i l'aigua, encara que bastant neta, no és del color turquesa cristal·lí que esperàvem.
Tot i així a Taganga hi hem passat uns quants dies.
El dia 2 de maig vam fer el viatge Cartagena - Santa Marta - Taganga, al final vam trigar més hores de les que esperàvem, unes 6 o 7, perquè el bus més econòmic feia parada a la famosa Barranquilla, que vam decidir no visitar.
Un cop a Taganga, i després de donar les voltes de rutina quan NO tens CouchSurfing, preguntant i "regatejant", vam arribar a l'hostal Grafitti. La veritat és que molt bé, a una quadra i mitja de la platja i per 30.000 COP (menys de 15€) ens van donar una habitació doble amb aire acondicionat (pràcticament obligatori amb la calor que fa!) i bany propi. L'hostal també te WIFI i cuina i durant els dies que hi hem estat ha passat de mans dels colombians que el portaven a mans d'en Carlos, un català de Barcelona amant de l'empordà i el Carib. Ara estàr reformant-lo una mica o sigui que d'aquí poc encara serà millor opció, esperem que igual d'econòmica...
A part d'això i d'anar a comprar menjar a la botigueta de la cantonada, vam sopar al costat de l'hostal, al Pomodoro, una pizzeria que no té massa res a envejar a les de Trastevere.
L'endemà divendres 3 ens vam plantejar de passar tot el dia al llit. Portem 7 mesos viatjant (que no de vacances) i això és molt esgotador (i no ens queixem eh!). Tot i que som radicalment lliures alhora de decidir què fer cada dia, mai ens hem regalat un dia de no sortir del llit. A la tarda quan ja havíem canviat mil vegades de posició vam aprofitar per començar a tirar roba que després dels 7 mesos ha quedat destrossada, portar la resta de la roba bruta a la bugaderia i fer un sopar-pícnic a la platja.
Els dies a Taganga han passat tranquil·lament i plàcida. NO hem fet massa RES. A part d'estar a l'habitació sota l'a.a., baixar a la platja a remullar-nos, donar algun volt pel poble...
El 4 de maig, dissabte, vam anar amb barca fins a la Playa Grande. Una platja que queda molt a prop de Taganga, però vam decidir-nos per la barca després de saber que a varia gent l'havien atracat en el camí desert de menys de 30 minuts que la separen del poble.
Playa Grande tampoc és res de l'altre món (alguna cosa ho serà després de Galàpagos?) i a més està plena de gent que et ven coses, entre d'altres massatges, massa semblant a la Barceloneta... Així que vam agafar un caminet i el vam anar seguint fins que vam arribar a una petita cala amb aigües més caribenyes i quasi deserta.
Vam passar el dia allà, banyant-nos i llegint ("Una vez Argentina" d'Andrés Neuman que vaig canviar per The Hobbit a casa d'en Jesús i l'Ana a Medellín) i cremant-nos sota el sol...
De tornada, i després de passar per l'a.a. de l'habitació durant una estona, vam anar a donar un volt. Aquell dissabte feien un festival de dansa i música a la plaça de l'església: Mararte 2013, festival artístico i cultural de las comunidades de Taganga, on també s'atorgaven "menciones" a veïns notables del poble pel seu paper en la comunitat.
Aquets nens, guapes i guapos tots, negres del sol, del carib i dels ancestres, els encanta que els facin fotos. Es barallen per posar davant la càmara, i tenen aquests ullassos i uns somriures que realment mereixen quedar impressos en una fotografia i passar a la posteritat.
Després de les danses ens va tocar a nosaltres anar a dansar amb els nostres fantasmes i vam anar a dormir.
La resta de dies van continuar en els mateixos termes: sol/aire acondicionat, platja/dutxa, dinar/sopar, Carcassone/dibuixar, llegir/escriure i torna a començar...
a part d'això l'imminent tornada a casa fa que cada dia pensis en què passarà quan ja hagi arribat el moment...
... fins que va arribar el dia de visitar el famós Parque Nacional Tayrona!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!