Una ciutat gran, com no podia ser d'altra manera, i en moviment!
Vam arribar el dijous 16, després de 17 hores d'autobús des de Valledupar.
El taxi ens va deixar a la 93 amb la 15, al bell mig de la zona T de botigues, centres comercials i restaurants d'estrat 6 (classe alta) i per allà vam fer temps fins que va arribar la Fernanda, la nostra última CouchSurfing que ens acollirà a casa seva fins el dia que marxem, pràcticament una setmana!
A la nit ens va portar a prendre cervesa local amb uns amics.
A Bogotà, com a bona capital, hi ha moltes coses a fer i molts llocs a visitar, així que el divendres mateix, de bon matí, vam sortir de casa, vam arribar al Transmilenio (el metro-bus de la ciutat) i després d'uns 40 minuts i d'haver creuat bona part de la ciutat vam arribar a l'estació de Las Aguas, la última del recorregut del J72, al centre històric de la ciutat.
Vam estar passejant per la Carrera 7a, que el nou alcalde ha habilitat com a carrer peatonal.
Allà vam veure una manifestació de carretaires,
ens vam encantar observant les jardineres amb missatge...
... i vam veure una performance d'un grup d'artistes animant a la gent a reciclar per ajudar al Nostre Planeta.
Després de dinar vam visitar el MAMBO: Museo de Arte Moderno de Bogotá, on se'ns va tornar a fer present el fet que d'aquí a poc ja serem a casa, ja que una de les exposicions principals era de fotografia de paisatges del Nord d'Europa.
Havent donat voltes pel Mambo, vam anar tirant cap a la Plaza Bolívar, la plaça principal, que estava tancada per un concert gratuït i al qual vam accedir després de passar dos controls policials que ens van catxejar de dalt a baix i tot i així no van trobar la navalla que portàvem a la bossa... per sort!
El Concierto de la Esperanza ["La idea detrás de este evento, que como el anño pasado, será gratuito, es seguir fortaleciendo la política de Bogotá Humana, en la promoción de la paz, la democracia y la defensa de lo público"] tenia com a cap de cartell els Café Tacvba que ja vam veure al Festival 7 Mares quan vam treballar a Lima. Feia un sol espectacular i tothom es resguardava sota paraigües. Nosaltres no, per tant només vam aguantar el primer grup: Alerta Kamarada.
A la nit, com ja va sent tradició amb els nostres CS, vam fer un sopar a base de pa amb tomàquet i truita de patates.
L'endemà, dissabte 18, vam llevar-nos amb la idea de visitar el Cerro Monserrate, des d'on es veu tota la ciutat, ja que es troba a 3.200 m.s.n.m., uns 700 metres més amunt que Bogotá. Però quan ja estàvem fent cua per comprar els bitllets pel funicular vam veure que el diumenge estava a meitat de preu i vam decidir deixar-ho per l'endemà.
Vam visitar a la Catedral, bastant insulsa per dintre.
I aprofitant que era el Dia Internacional dels Museus, vam visitar-ne uns quants sense pagar:
- La Quinta de Bolívar, una casa que la ciutat va cedir al libertador Simón Bolívar, un personatge recorrent durant els nostres viatge, en gratitud per la seva lluita per la llibertat de les colònies respecte de la monarquia espanyola.
- El Museo Iglesia de Santa Clara
- El claustro de San Agustín
- El Palau presidencial
- El Museo de Bogotá
Avui, diumenge 19 hem tornat a fer el recorregut de cada dia de quasi una hora fins al centre.
Hem visitat el Museo del Oro de Bogotá, una de les joies de la corona i famós a tot sudamèrica. El diumenge és gratuït.
Després de menjar un menú no massa bó en una espècie de Chifa...
... hem, ara sí, visitat el Cerro Monserrate per 9000 COP/pax. No hem tingut massa sort, i just els 30 minuts que ha ploure en tot el dia han estat els 30 minuts que hem estat dalt del cerro.
Després d'un altre dia esgotador de museus i caminates, de tornada cap a casa, hem passar pel Supermercat i vam comprar tot el necessari per fer unes bones pizzes, massa inclosa, ja que venien uns amics de la Fernanda a sopar a casa: en Fercho i en Julián.
Vam arribar el dijous 16, després de 17 hores d'autobús des de Valledupar.
El taxi ens va deixar a la 93 amb la 15, al bell mig de la zona T de botigues, centres comercials i restaurants d'estrat 6 (classe alta) i per allà vam fer temps fins que va arribar la Fernanda, la nostra última CouchSurfing que ens acollirà a casa seva fins el dia que marxem, pràcticament una setmana!
A la nit ens va portar a prendre cervesa local amb uns amics.
A Bogotà, com a bona capital, hi ha moltes coses a fer i molts llocs a visitar, així que el divendres mateix, de bon matí, vam sortir de casa, vam arribar al Transmilenio (el metro-bus de la ciutat) i després d'uns 40 minuts i d'haver creuat bona part de la ciutat vam arribar a l'estació de Las Aguas, la última del recorregut del J72, al centre històric de la ciutat.
Vam estar passejant per la Carrera 7a, que el nou alcalde ha habilitat com a carrer peatonal.
Allà vam veure una manifestació de carretaires,
ens vam encantar observant les jardineres amb missatge...
... i vam veure una performance d'un grup d'artistes animant a la gent a reciclar per ajudar al Nostre Planeta.
Després de dinar vam visitar el MAMBO: Museo de Arte Moderno de Bogotá, on se'ns va tornar a fer present el fet que d'aquí a poc ja serem a casa, ja que una de les exposicions principals era de fotografia de paisatges del Nord d'Europa.
Havent donat voltes pel Mambo, vam anar tirant cap a la Plaza Bolívar, la plaça principal, que estava tancada per un concert gratuït i al qual vam accedir després de passar dos controls policials que ens van catxejar de dalt a baix i tot i així no van trobar la navalla que portàvem a la bossa... per sort!
El Concierto de la Esperanza ["La idea detrás de este evento, que como el anño pasado, será gratuito, es seguir fortaleciendo la política de Bogotá Humana, en la promoción de la paz, la democracia y la defensa de lo público"] tenia com a cap de cartell els Café Tacvba que ja vam veure al Festival 7 Mares quan vam treballar a Lima. Feia un sol espectacular i tothom es resguardava sota paraigües. Nosaltres no, per tant només vam aguantar el primer grup: Alerta Kamarada.
L'endemà, dissabte 18, vam llevar-nos amb la idea de visitar el Cerro Monserrate, des d'on es veu tota la ciutat, ja que es troba a 3.200 m.s.n.m., uns 700 metres més amunt que Bogotá. Però quan ja estàvem fent cua per comprar els bitllets pel funicular vam veure que el diumenge estava a meitat de preu i vam decidir deixar-ho per l'endemà.
Vam visitar a la Catedral, bastant insulsa per dintre.
I aprofitant que era el Dia Internacional dels Museus, vam visitar-ne uns quants sense pagar:
- La Quinta de Bolívar, una casa que la ciutat va cedir al libertador Simón Bolívar, un personatge recorrent durant els nostres viatge, en gratitud per la seva lluita per la llibertat de les colònies respecte de la monarquia espanyola.
- El Museo Iglesia de Santa Clara
- El claustro de San Agustín
- El Museo de Bogotá
Avui, diumenge 19 hem tornat a fer el recorregut de cada dia de quasi una hora fins al centre.
Hem visitat el Museo del Oro de Bogotá, una de les joies de la corona i famós a tot sudamèrica. El diumenge és gratuït.
Després de menjar un menú no massa bó en una espècie de Chifa...
... hem, ara sí, visitat el Cerro Monserrate per 9000 COP/pax. No hem tingut massa sort, i just els 30 minuts que ha ploure en tot el dia han estat els 30 minuts que hem estat dalt del cerro.
Després d'un altre dia esgotador de museus i caminates, de tornada cap a casa, hem passar pel Supermercat i vam comprar tot el necessari per fer unes bones pizzes, massa inclosa, ja que venien uns amics de la Fernanda a sopar a casa: en Fercho i en Julián.
... CONTINUARÀ...
Aquest bloc, ens ha ajudat i ens ajudarà, a conèixer força bé a aquests països que heu viscut.
ResponEliminaGràcies a la vostra curiositat sabem com son i han estat, en realitat, les persones i la seva història, que, per desgràcia, és també part de la nostra.
Molt bona feina.
qué apañao es ese pauuuuuuuuuu
ResponElimina