dimecres, 1 de maig del 2013

Las Galápagos part II

El dissabte 13 d'abril ens vam llevar amb tota la tristor del món per haver de deixar les illes Galápagos.

Vam agafar el bus cap al ferry i quan estàvem a punt d'arribar a l'aeroport li vaig comentar a en Guillermo que no podia ser que estiguéssim marxant del paradís per pròpia decisió i ell em va respondre: "doncs quedem-nos-hi!"
Un cop a l'aeroport ens van canviar el bitllet d'avió sense cap cost addicional pel divendres 19 d'abril!

Vam tornar a fer tot el recorregut de més d'una hora fins a Puerto Ayora i allà vam quedar-nos.

El diumenge 14 al matí, mentres en Guillermo anava anant cap a Tortuga Bay a gaudir de la tranquil·litat d'aquesta platja (i a veure un nou animal, una serp marina), jo vaig acostar-me al moll de pescadors i vaig comprar un peix boníssim, Pardo, taronja amb uns ulls impressionants. Ens va costar 5 US$ acabat de pescar!



Després d'aquell dinar tan exquisit vam anar a donar un volt pel poble. Era diumenge i tot estava tancat. Ens vam trobar la Laura, una argentina que viatja sola i amb qui havíem coïncidit a la Isla Isabela i parlant amb ella del canvi de vol (ella va ser la primera persona que vam conèixer que havia canviat el vol sense cost i per això ens vam animar) ens va dir que potser era millor, tenint la idea d'anar a visitar la Isla San Cristóbal, de canviar el vol de Sta Cruz a San Cristóbal per no pagar el ferry de tornada i per aprofitar més el temps a aquesta última illa. Ens vam passar hores parlant de moltes coses, de la vida, de la nostra, de la seva, de l'univers, d'energies, de viatjar... i ens va dir que l'endemà dilluns feia un tour i que li faltava gent per completar el taxi, i nosaltres, ens hi vam apuntar!

El dilluns al matí, després de canviar el vol a la Isla San Cristóbal, vam tornar a Las Grietas, i allà en Guillermo va començar a afrontar les seves pors a nedar en aigües profundes.



Després de passar part del matí allà, vam tornar a Puerto Ayora per dinar i preparar-nos pel tour. Un tour que ens va portar per la part alta de la illa de Sta. Cruz. Vam visitar el "Rancho Primicias" per veure tortugues Galápagos en semi llibertat, com diu la nostra amiga Núria, pastant com vaques. Després d'això vam penetrar dins un túnel de lava. La lava, quan surt del volcà a altes temperatures està en estat líquid. Corre per la illa en rius enormes i la part més superficial, en contacte amb l'aire es refreda, mentres que la lava que corre per l'interior no i continua baixant. D'aquesta manera queden túnels buits de lava refredada. Finalment vam visitar els "Volcanes Gemelos". Dos cràters, un al costat de l'altre, que fa anys eren volcans actius.


El dimarts 16 era el dia que marxàvem a San Cristóbal i ens acomiadàvem de Santa Cruz. Al matí, abans de marxar vam tornar a visitar el centre Charles Darwin i la platja.



Quan vam arribar a la tarda a San Cristóbal ens vam adonar que fins aleshores pràcticament no havíem vist lleons marins. A S. Cristóbal els trobes per tot arreu. Pel Malecón, ocupant els bancs del passeig, a les platges al costat de la gent que pren el sol... i també els preciosos Piqueros de Patas Azules!



El dimecres vam contractar un tour pel dijous i vam llogar un equip d'snorkel. A San Cristóbal hi ha vàries platges i llocs per fer snorkel de fàcil accés i amb els camins molt marcats. Primer vam visitar el "Cerro Tijeretas" i d'allà vam anar a buscar la "Playa Baquerizo". Una platja molt apartada, de difícil accés, i més si vas amb xancletes "havaianas", deserta, però no gaire agradable per passar l'estona.


De tornada vam passar per "Tijeretas" (així és com es coneixen les Fregates, unes aus molt típiques de les Galápagos. El mascle té el pap vermell i durant la època de zel el treu per enamorar la femella. S'anomenen Fregates de l'italià fregati, que vol dir lladres, perquè aquestes aus s'alimenten de robar el menjar d'altres ocells),


allà vam provar l'equip d'snorkel i en Guillermo va continuar vencent pors i preparant-se pel tour de l'endemà on també faríem snorkel més allunyats de la costa.


Vam tornar al poble per dinar i a la tarda vam continuar fent snorkel a "Punta Karola", on vam veure mooooltes tortugues marines, fins i tot en Guillermo, i finalment vam anar a relaxar-nos a la "Playa Mann", la platja més popular d'aquesta illa, just davant de la universitat.


I va arribar el divendres. El dia D. De bon matí, després d'esmorzar, ens van posar dins un catamarà amb 15 persones més i vam començar el tour. Primer la Isla Lobos, una illa petita que està molt a prop de la illa S. Cristóbal i amb la que forma un canal d'aigües turquesa-cristal·lines amb fons de sorra blanca-coralina i amb una profunditat d'uns 4 metres. En Guillermo, després de pensar-s'ho "una miqueta", va decidir saltar i ens vam allunyar del catamarà fins a prop de la costa de la illeta. Allà va veure un lleó marí i ja es va quedar tranquil i feliç per tot el dia!



Després vam visitar la Isla León Dormido, un illot a 3 o 4 milles marines de la costa que té forma de lleó marí adormit - allà vam poder veure Piqueros Enmascarados - i on hi ha un canal format per l'illot i una segona roca on es poden veure taurons!!! En Guillermo va decidir que per aquell dia ja en tenia prou, però jo em vaig tirar de cap a l'aigua, no passa cada dia que et puguis banyar amb taurons Galápagos (no perquè siguin endèmics, sino perquè en aquest arxipèlag s'en troben molts). I vam tenir sort, en vam veure moooolts!!



De tornada vam anar a dinar a la "Playa Manglecito" i en Guillermo va tornar a agafar l'snorkel!


Vam arribar a Puerto Baquerizo (capital de Sant Cristóbal) ben just per refugiar-nos de la tormenta! Vam aprofitar les últimes hores de la tarda per anar a conèixer  el Centro de Interpretación on hi ha una exposició molt explicativa de l'orígen geològic de l'arxipèlag, de com hi va arribar la vida, de com va ser descobert, dels pirates com Francis Drake, de Charles Darwin, de l'evolució de les espècies, de la història dramàtica de les illes durant el segle XIX com a presó equatoriana... fins a dia d'avui. De tornada vam acabar una mica xops, però vam arribar a casa i ens vam poder canviar, i amb la temperatura que feia, el xàfec va ser prou agradable.


L'endemà divendres 19 finalment va arribar el moment de deixar enrere les Galápagos. Ens hem gastat en aquestes illes durant 10 dies, comptant els bitllets d'avió, el mateix que en un mes a Perú, però sabeu què?? HA VALGUT LA PENA!

pd: a la revista de l'avió vaig trobar això que em va semblar molt bé, aquí ho deixo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!