i.... el Machu Picchu!!

[NOTA: tornant del Machu Picchu vam perdre la nostra estimada Nikon D3100 amb totes les fotografies... les fotos que pengem en aquest post estan fetes amb l'Iphone o la càmara aquàtica, la qualitat per tant no te res a veure amb les fotos que fins ara havíem penjat :´(]

El dimarts 15 de gener vam començar el camí que ens portaria cap al Machu Picchu!

Vam decidir-nos, després de comprovar preus de tours i rutes alternatives, per seguir una ruta que havien recomenat a la Núria i que ens sortiria bastant econòmica:

Així doncs vam agafar una combi (furgoneta) cap a Ollantaytambo per 10 Soles per persona. Unes dues hores de viatge (ruta alternativa perquè estaven arreglant un pont a Urubamba) per uns paisatges impressionants, muntanyes escarpades, penya-segats, salts d'aigua, verd, molt de verd... i ja erem a Ollantaytambo! 

Ollantaytambo és un poble enmig d'una vall, amb unes ruïnes inkes prou importants i on tota la part antiga del poble te la base de les cases i tots els carrers fets amb arquitectura inka i preinka. Vam trobar un bon allotjament a ca la Keta per 15 Soles per persona i amb la Núria vam anar a pujar a les ruïnes inkes. Hi ha les principals i just a la muntanya de davant n'hi ha unes altres de gratuïtes. Aquestes són les que vam visitar i des d'allà vam poder fer algunes fotos del complex inka principal i del poble.

L'endemà vam seguir amb la nostra excursió. Des de la plaza de Armas d'Ollantaytambo vam agafar un autobús que venia ple des de Cusco (vam haver de viatjar 4 hores de peu o asseguts al terra al més pur estil cholita boliviana) per 15 soles cadascú i ens va portar, altra vegada per paisatges impressionants (Cusco està a uns 3400 msnm i Aguas Calientes, el poble des d'on es puja al Machu Picchu a uns 2000 msnm així que el paisatge canvia molt d'un lloc a l'altre, passem de la cordillera a un paisatge més salvàtic) fins a Santa Maria on vam fer trasbord i vam agafar un taxi per anar fins a Santa Teresa. Un poble de només 14 anys (fa uns anys el riu el va inundar i el van construir de nou més apartat del riu) gens bonic. De totes maneres Santa Teresa te unes aigües termals impressionants: d'aigua transparent i calenta al bell mig de la natura al costat del riu Urubamba. De camí cap a les aigües termals vam veure una Orolla, una mena de cistell penjat d'un cable que creua el riu amb la força dels braços de qui hi va assegut, i això vam fer!

Després de dormir en un "hospedaje" molt senzill per 10 soles cadascú, vam agafar un taxi cap a Hidroeléctrica: una central hidroelèctrica des d'on passen les mateixes vies de tren que arriben a Aguas Calientes des d'Ollantaytambo, pels turistes que tenen 100 dolars americans per pagar un viatge d'1hora!
Així doncs ens vam posar a caminar per les vies durant 8 km i finalment vam arribar a Aguas Calientes, un poble extremadament turístic i amb uns preus desorbitats als peus del Machu Picchu, on no hi arriba cap  mitjà de transport sobre rodes, només el tren o els camins pels caminants valents com nosaltres!

des del mercat d'Aguas Calientes

Com que nosaltres havíem comprat l'entrada al Machu Picchu (154 soles/persona juntament amb l'entrada al HuaynaPicchu) pel dissabte 19 i vam arribar el 17 a Aguas Calientes, el dia 18 (la Núria ja va pujar al Machu Picchu) vam passar el dia anant a les aigües termals del poble (més cares que les de Sta Teresa, però gens boniques, no val la pena pagar els 10 soles per persona) i passejant amunt i avall, preparant-nos per l'endemà!

El dia 19 de gener, dissabte, ens vam llevar, amb pluja com cada dia, a les 5 del matí i, després d'acomiadar-nos de la Núria que ja marxava cap a Cusco, vam disposar-nos a descobrir el meravellós Machu Picchu. A les 5.30 am ja estàvem en camí i vam pujar els 400 metres d'escales que separen Aguas Caliente del Machu Picchu.

començant la caminada i acabats d'arribar a les portes del Machu Picchu

Vam arribar cap a les 6.45  i vam creuar tot el Machu Picchu perquè teniem entrades pel Huayna Picchu (la famosa muntanya que queda de fons a quasi totes les fotos del Machu Picchu i a la qual puges per unes escales cada cop més empinades i estretes fins a la pica a 2.693msnm) a les 7. Vam tenir el privilegi de veure el Machu Picchu sota unes boires passatgeres i sense quasi turistes. Vam fer unes fotos impressionants que no podrem veure mai més... però ens quedaran gravades al cap!

foto de Peru Turismo del Machu amb el Huayna de fons

a dalt del tot del Huayna, foto de la Wikipedia

vistes des del Huayna, foto original

foto original des del Huyana Picchu

Després de la baixada del Huayna vam anar a esmorzar fora del recinte i, en acabar, vam tornar a entrar -hi amb en Jaume, un noi lleidetà que vam conèixer, a fer una migdiadeta per recuperar forces! Ens vam passar la resta del dia fins les 16 passejant amunt i avall, admirant l'arquitectura inka, les llames que pasturaven per les terrasses agrícoles, visitant la Puerta del Sol, el Puente Inka, el Templo del Sol, el de Las 3 ventanas, l'observatori astronòmic...

Després de dinar (entrepans d'alvocat amb tonyina i tomata fets per nosaltres, boníssims!) i prendre un refresc que vam comprar allà a preu europeu vam anar baixant les escales i vam tornar a Aguas Calientes.

El diumenge 20 vam començar amb pluja també. Vam decidir tornar a Ollantaytambo a través de les vies del tren. Una caminada de 30 km que vam fer en menys de 8 hores (comptant la hora de dinar al costat d'un rierol i el pes de les motxilles).

a les 7 de matí tornant cap a Ollantaytambo per les vies del tren

Els primers kms són els més pesats perquè camines literalment per la via del tren i et vas apartant quan passa el Peru Rail cap al Machu Picchu i tothom et saluda des dels vagons. Després el camí s'allunya una mica de la via i és preciós. Tot el temps acompanyats de la bravura del riu Urubamba i per uns paisatges tan impressionants!
S'arriba fins al Km 82 i d'allà s'agafa una combi fins a Ollantaytambo. Estàvem tan contents d'haver fet aquest camí! Cansats i orgullosos de nosaltres mateixos. Durant el viatge en combi vam estar repassant totes les fotos dels últims cinc dies, precioses!
A Ollantaytambo vam agafar una altra combi fins a Urubamba on vam coïncidir amb la Nancy, germana de la meva tia Sonia que treballa com a guia de la zona, i des d'Urubamba en vam agafar una altra fins a Cusco... i va ser sortint del poble que ens vam adonar que la càmara havia desaparegut!

A partir d'aquí va començar una odissea de tres hores i no sé quantes combis perseguint la primera que ens havia dut fins a Ollantaytambo des del km 82. Finalment la vam trobar, ja de nit, però evidentment la càmara ja no hi era... Una Nikon D3100 abandonada en una "mobilidad" no dura massa... i menys en aquests països on no existeixen les sales d'objectes perduts!

El dia que havia començat amb tanta il·lusió va acabar mooolt malament. Plorant com nens desconsolats als que se'ls ha trencat la seva joguina preferida, amb la sensació que ens acabaven de robar la memòria d'aquells últims dies...

L'endemà, després de passejar per Ollantaytambo i fer algunes fotos amb la càmera aquàtica (moooolt dolenta) vam tornar cap a Cusco cap-cots, però a mesura que ens allunyàvem d'aquells bonics paratges tota aquella tristor s'anava apaivagant.

Vam arribar a Cusco esgotats, però contents d'haver visitat el Machu Picchu i de totes les experiències que ens emportàvem amb nosaltres!