Tobogaaaannn!!!

Avui hem fet la excursió que ahir va fer en Guillaume. En realitat és molt senzilla, però no està gens senyalitzada. Com cap de les excursions... d'aquesta manera els guies de Lençois s'asseguren la feina. El primer dia vam anar a una de les botigues d'esports d'aventura a comprar un mapa i l'únic que tenien estava a una escala tan gran que no servia de res!

Lençois, és un poble tranquil i amb casetes de colors

El cas és que en Guillaume va descobrir el camí d'una de les excursions i avui l'hem fet nosaltres. Un caminet molt senzill, un cop trobat ja no es desvia, primer de pedres i després de terra - amb uns quants xiringuitos, que funcionen durant la temporada alta - i al final de tot de roca grossa, un cop ja arribes al riu.

En arribar ens hem trobat un tobogan, molt conegut per la zona, des d'on la gent es tira i va a parar a una bassa negra. Per aquestes contrades ens estem trobant molts bassals, que si són una mica profunds són negres, segons en Guillaume perquè les fulles que cauen a l'aigua acaben podrint-se i baixant al fons de la bassa.

en una de les banyeres naturals del riu 

Hem estat una bona estona gaudint de la sombra dels arbres i després de veure en Yuri (no sabem si vam entendre bé el nom) fent surf per les roques ens hem animat a tirar-nos.

primer en Guillermo i després jo baixant tobogant avall

En Yuri, a part d'estar encantat de què li féssim fotos, ens ha dit que fa de guia i que per demà, juntament amb dos francesos, feia una excursió de dos dies per només 130 R! Està molt bé, ja que totes les excursions dels guies i les agències d'un dia ja costen uns 150R (70 euros aprox.). Hem quedat amb ell a les 18h a un bar de Lençois per acabar-ne de parlar i conèixer als francesos.

En arribar del riu, hem anat a dinar a un restaurant de menjar de Kilo per rebaixar una mica les despeses i després a la pousada a dutxar-nos. Un cop a la pousada hem volgut fer balanç dels gastos d'aquesta primera setmana i ens hem adonat que estem una mica fora de pressupost!

Després de no trobar-nos amb el guia ni els francesos enlloc, de prendre una CAPETA (vodka, crema de llet i fruites) jo de maduixa i en Guillermo de canyella i de descobrir de mans d'en Guillaume l'Açaí (un plat d'açaí, que és un fruita de la zona molt bona d'un color lila fort i que se serveix triturada amb gel, com una mena de puré granisat i amb muesli i plàtan) hem retornar a la pousada per dormir i hem vist que teníem la primera resposta al Couch Surfing. Així que avui agafem un bus cap a Palmeiras i després a Vale do Capao i avui dormirem a casa en Marivaldo, a veure què tal l'experiència! Segur que ens ajudarà de cares al pressupost!

prenent Capeta amb en Guillaume al plaça del poble

Natura Pura

Sólo hacen falta unos rayos de sol para que la triste y oscura Lençois que nos recibió ayer, hoy nos parezca todo lo contrario. Un pueblo pequeño, auténtico y lleno de vida brasileira. Gente tendiendo la ropa en la calle, niños jugando y calma, mucha calma. Nada que ver con los autobuses, bullicio y vendedores ambulantes de Pelourinho.

Nos hemos adentrado por donde nos indicaba la guía, corriente arriba por el río Lençois. Hemos llegado al lecho de un río repleto de lugareños lavando su ropa y dejándola secar extendida sobre las rocas. Rocas que parecen pulidas por el hombre y no por la corriente del agua.

Hemos caminado arriba y abajo y hemos encontrado dos compañeros de la Pousada y nos hemos unido a ellos y a Leandro, un guía, que ha aparecido entre matorrales, y se ha ofrecido a enseñarnos zonas de la Chapada Diamantina (Montaña de diamantes, aunque ahora ya no queda ninguno) por un módico precio: 7,5 reales por cabeza.

Hemos pasado primero por el salón de arena, una gruta de donde, rascando las piedras, sacan arena de diferentes colores. Luego con esa arena se rellenan botellas de cristales con diferentes diseños y se vende a los guiris como souvenir.

Luego hemos pasado por la Cachoeira de Primavera, un salto de agua de unos 4 metros de altura. El nombre viene por que en primavera suele estar rodeado de flores. Nos hemos dado una ducha bajo esta casacada.

Hemos continuado caminado por la montaña, escuchando el canto de la cigarra. Es como el ruido de una máquina eléctrica pero producido por un bichito del tamaño de un grillo. Con este ruido atrae a la hembra y cuando ya la tiene conquistada y han acabado la faena estalla en mil pedazos... 

Hemos ido a otra Cachoerinha, de unos siete metros de altura y con una piscinita en la que hemos estado bañándonos y charlando con una familia (belga-chilena-española) que ahora viven aquí en Lençois.

Hemos acabado esta ruta viendo unas vistas impresionantes de toda la Chapada y de Lençois.

Y la noche la hemos pasado en la Pousda compartiendo una botella de vino brasileiro con nuestro compañero de habitacion Guillaume.

pRImEr diA de CarReteRa

Avui ens hem passat pràcticament tot el dia asseguts en un autobús.

Primer, després d'esperar vint minuts a què el conductor fés la migdiada a la parada de la Praça da Sé a Salvador, hem agafat el bus que en poc més de 40 minuts ens ha portat fins a la Terminal Rodoviaria de busos.

Allà hem comprat el bitllet d'autobús cap a Lençois, que ens ha costat 60,25 R a cadascú, i hem pujat a l'autobús. Si tots els autobusos en els que viatgem són com el d'avui ja podem estar contents! Espaiós, còmode, fresc... perfecte per passar-hi 6 horetes!

Al final han estat més de 6 hores les que hem tardat de Salvador a Lençois. Hi ha hagut un moment a la carretera que ens hem aturat per més de 30 minuts en un embotellament i al final el conductor ha canviat el recorregut, hem fet uns 10 km marxa enrera i hem agafat una altra carretera.

fem parada a mig camí en un bar de carretera al mig de no res

Quins canvis de paisatge avui! Hem passat de la naturalesa desbordant de Salvador al desert més absolut, cactus per tot arreu, alguna vaca perduda, un gos aquí, una cabra allà... i poca cosa més. De tant en tant quatre cases d'uns 40 m2, d'una sola planta, blanques o pintades de color blau o verd, encarades a la carretera infinita i amb els seus habitants asseguts a fora mirant el buit... de pel·lícula!

I al final hem arribat a Lençois, de negra nit. S'intueix que demà al matí descobrirem un nou decorat. De moment hem travessat el poble per arribar a la Pousada dos Duendes, recomenada per la Lonely Planet. El poble molt animat, de casetes de colors de com a molt dues plantes, al centre hi ha molts bars i restaurants amb taules al carrer i plens de gent! Nosaltres estem una mica més allunyats, tot molt tranquil i idíl·lic, ara mateix estic escribint des d'una hamaca!

la pousada des de la nostra habitació

últim dia a Salvador

Ahir vam decidir passar el dia per Salvador. És l'últim dia sencer que vam passar aquí, ja que avui marxem cap a Lençois, al parc natural de la Chapada Diamantina.

Vam començar visitant l'Església 3r de Sant Francesc d'Asís. Les esglésies catòliques, ens va explicar el guia, a Brasil estan jerarquitzades. Les de 1r ordre són les eslgésies portades per capellans, on es fan les misses, les de 2n les porten les monges i les de 3r els laics, però no laics qualsevol, si no gent de l'alta societat, amb títol nobiliari o bé militar.
Aquesta església és la única a Brasil amb una façana d'estil platarí, com és, segons el guia, la façana de la Universitat de Salamanca a Espanya i la de l'Església de Guadalupe a Mèxic.
La façana va estar tapada quan van canviar l'església a l'estil neoclàssic, però al cap dels anys, per unes reformes del cablejat elèctric, van descobrir l'antiga façana i la van deixar al descobert com es pot veure ara.
El guia llavors ens va passar al claustre, tot cobert d'"azulejos" portats des de Portugal, on es mostra la vida del Sant. I finalment el guia ens va fer entrar a la Sala dels Sants, on vam veure tot d'escultures de Roca (ens va dir que no vol dir pedra, si no moviment...) representant varis sants, molts d'ells amb cabell natural...
I al final de tot, el guia, ens va portar fora i ens va dir que aquell servei no estava inclós en l'entrada de 3R que havíem pagat cadascú i que costava 20R. Li vam pagar amb una cara de tontos... això sí, ja en vam aprendre!

Després vam visitar la de 1r ordre de Sant Francesc, al costat de l'altra, una església preciosa, tota daurada per dintre. Vam pagar 5R cadascú per entrar i al primer guia que s'ens va acostar li vam dir que no teníem diners, i ens va deixar visitar l'església tranquils!

Aquests dies ens els hem près com unes classes accelerades. Aquí a Salvador és molt difícil mimatitzar-te amb els salvadorenys, i per molts d'ells, sobretot a les zones turístiques, ets una font d'ingressos:
A part del guia, que no volíem, també el primer dia ens van guiar a l'alberg per 10R (el noi ens en demanava 20!), ens han intentat vendre totes les pulseres del món, i ahir quan vam comprar una bossa d'anacards a un venedor ambulant (aixó sí tots ells amb la jaqueta groga o vermella que ho acredita) ens va tornar el canvi que va voler, i quan li vam dir que faltaven diners ens va acabar d'omplir la bossa i andando!

Ahir al migdia vam menjar a un restaurant de Comida a Kilo, et poses tot el que vols: pollastre, peix, amanida, mongets, arrós... i al final t'ho pesen i et cobren. Al que vam anar nosaltres era dels barats: 16R/K, aixó sí, el plat també t'el pesen.

Després d'aquest dinar vam visitar l'Església de Bomfin. Diuen que si has estat a Salvador i no la visites és com anar a Roma i no visitar el Vaticà... això diuen...

azulejo portat des de Portugal a l'Església de Bomfin

sala on els fidels deixen les protesis que ja no necessiten gràcies al Senhor de Bomfin (com a Lourdes)

aquestes cintes són per tot Salvador, les lligues amb 3 nusos a Bomfin i demanes 3 desitjos

Bomfin

I de tornada vam voler anar a Humaità, un far des d'on es veuen vistes de tot Salvador. Vam decidir anar-hi caminant i de cop ens vam trobar dins una Comunidade, manera suau de dir fabela... Ens vam posar una mica nerviosos i tensos, però com que tampoc semblava que ningú es fixés massa en nosaltres vam continuar fins a l'Església de Bom Viagem. De l'església no hi ha fotos perquè teníem por  que ens robessin la càmera, així que vaig treure l'Iphone dissimuladament i vaig fer dues fotos a la platja de Bom Viagem, des d'on també es veu una panoràmica de Salvador i vam marxar corrents!

Comunidade

vistes a Salvador des de Bom Viagem (fixeu-vos amb la mirada del noi... por!!)

I com que encara arrosseguem els horaris d'allà, després de sopar a les 19h al Pelourinho vam anar a dormir. La última nit al Salvador.

vista des del primer pis del Mercado Modelo, prenent cervesa brasilenya, a les 18.30h

I avui... cap a Lençois!

Praia do Forte, 2o día

Aquí en Salvador el sol sale muy temprano y el jet lag, que aún sentimos, hace que nos levantemos a las 6:00 - 6:30 de la mañana. Vemos por la venta gente caminar que parecen ir de vuelta a casa tras una fiestera noche.

Bien desayunados y con las pilas cargadas, nos vamos en busca de un bus que nos lleve a la Terminal Rodoviaria de Salvador (la estación de autobus)
Al bajar del bus conocemos una parte de Salvador nueva, llena de edificios altísimos y modernos, un centro comercial enorme y avenidas gigantes que has de cruzar por una pasarela elevada.

A la entrada de la estación nos encontramos con un mercado ambulate en plena ebullición. Atravesamos la jungla y llegamos a la terminal. En solo diez minutos nos corremos toda la estación arriba y abajo buscando dónde comprar los billetes y encontrando el bus.

Dos horas más tarde ya hemos llegado a Praia do Forte. Nos adentramos por unas calles, tipo Port Aventura, donde cada tienda, cafetería y vendedores ambulantes oficiales estan a la disposición del turista. Caminamos un poco y nos encontramos de frente con la Igreja de Säo Francisco y con La Playa!!

Sólo hay que ver las fotos para saber como estábamos y donde... un trocito de Paraiso.

Prueba, prueba y al fin saltamos a la vez!

Paseamos playa arriba, playa abajo, callejuela arriba callejuela abajo... y en un plis de plas nos llega la hora de cojer de nuevo el Expresso Linha Verde que nos llevará de vuelta a Salvador, un expresso que con tanto tráfico en hora punta tarda un poco más de la cuenta y se nos oscurece el día en el camino. Por cierto, entrando ya en Salvador, vemos un cordón policial, la gente en el autobús se levanta y nosotros también a ver qué ha pasado, y vemos, en un parque cerca de la carretera, cuatro conos delimitando un espacio, y en el medio, un cadáver...!

Una vez de vuelta y con un trasbordo de por medio llegamos al elevador Lacerda, el último medio de transporte antes de llegar a Pelourinho.

Acabamos la noche en un concierto de musica afro-brasileira gratuito y con degustación culinaria incluida!!

SalVAdoR de Bahía, 1r diA

Avui ha estat el primer dia que ens hem llevat a Brasil!!

Cada vegada que parem i ens adonem que som a Brasil no ens ho creiem!!

T'aixeques a Barcelona, agafes un avió, i el mateix dia ets a 8000 km de distància, sense ni adonar-te'n.

Ahir l'arribada va ser mig traumàtica. Estàvem cansats del viatge. Sort que vam conèixer la Marta, una noia de València, que està fent un Màster al Brasil i ens va ajudar a agafar l'autobús correcte que ens deixaria a Praça da Sé al Pelourinho.

El Pelourinho és un dels barris més emblemàtics de Salvador de Bahía, cases de colors vius, dones negres vestides amb vestits vermells i mocadors al cap que preparen Acarajé, un plat típic, fet amb una mena de pa fregit i farcit de verdures i camarones, botigues d'artesania també de tots colors, terrasses on la gent veu caipirinha... Però també veus molta misèria, nens dormint sobre un cartró, desnutrits i bruts, gent que se t'enganxa per poder-te treure tots els reals que puguin, cases mig derruïdes on només s'aguanta la façana...

Doncs així, cansats i aclaparats per un viatge de quasi 2 hores en un autobús que conduïa des de l'aeroport, esquivant motos, cotxes i gent, apretats i suats, vam arribar a Pelourinho.

Al final, un noi del carrer ens va guiar a la Pousada País Tropical (està molt ben situada i l'esmorzar és molt complet), on ens estem. Ens va demanar 10 Reals a cadascú, i n'hi vam pagar 10R en total i segur que va fer la nit!

Avui ens hem llevat a les 6 del matí, cosa del jet lag, hem fet temps fins les 9 i hem esmorzat a la Pousada, prou bé: pa amb mantega i quelcom semblant al pernil dolç, formatge, café amb llet, suc d'alguna fruita, potser mango i taronja?, i un tall de "bizcocho".

Al carrer a primera hora no hi ha massa gent i es pot passejar tranquil sense por a què et vulguin vendre qualsevol cosa. Hem conegut una mica més el barri, la Sé (catedral), l'església de Sant Francesc, i ens hem anat perdent per carrerons que baixaven serpentejant fins al mar.

St. Francesc

Sé

Hem estat al Mercado Modelo, esmorzant fruita pelada (seguint els consells de la Núria) davant el Forte Sao Marcelo, hem visitat la Basílica de N.S. da Conceiçao da Praia, hem tornat al Pelo fent servir l'Elevador Lacerda, hem dinat prou bé (bistec de vedella jo, pit de pollastre en Guillermo, acompanyat d'arrós i puré de patates)...

Basilica N.S Conceiçao da Praia

Elevador Lacerda

Elevador i Mercado Modelo

Després d'una migdiada hem agafat un bus per allunyar-nos del nostre barri i hem arribat fins prop del Farol da Barra, un far on és molt bonic anar-hi a veure com es pon el sol, i això a Salvador de Bahía passa molt aviat: tot i fer 30 graus i estar entrant a l'estiu, el sol surt a les 5 del matí i es pon cap a les 6 de la tarda!

Hem acabat el primer dia fent una passejada per la platja estrenant les nostres xancles Havaianes! els nostres peus, per primer cop, s'han remullat en aigües salvadorenyes!