CopacaBANAAAA!!!

Això sí, Copacabana a Bolívia eh! al costat del llac Titicaca, no la Copacabana de Brasil, però segur que no li te res a envejar, encara que no haguem estat a la segona.

Vam arribar el 2 de gener, després de tres hores en mobilidad des de La Paz i cinc minuts en barco. Total 27.5 bolivianos per persona.

Vam arribar i ens vam instal·lar a l'hostal Sonia. Bàsicament perquè sortia a la Lonely Planet i ja era tard. Estava prou bé de preu i tenia internet (només a la recepció) i cuina (tot i que super bàsica). Vam pagar 40 bolivianos per persona.

El mateix dia a la tarda vam anar a visitar altres hostals fins que vam trobar un meravellòs oasis de relax, tranquil·litat, verd, sol, núvols, aire, escalfor… una habitació-caseta amb bany privat per nosaltres dos per 30 bolivianos per persona. Amb una cuina com toca i amb un ambient molt familiar: La casa del Sol. Un hostal que porten la Ligia i en Samuel i on et fan sentir com a casa. Són amables, et donen consells sobre llocs a visitar i pots tenir xerrades interessants sobre la manera de fer de molt bolivians.

El dia 3 al matí ens vam anar a instal·lar a la Casa del Sol i llavors vam anar a donar un volt. Vam visitar la catedral catòlica de Copacabana, curiosament d'estil àrab, i vam veure una de les coses més típiques d'aquí, la benedicció dels cotxes!

Després de donar un volt per la "platja" del poble...

...vam decidir visitar una de les ruïnes inques que hi ha a Copacabana. El sillón del inka. Unes roques tallades en forma de seient on es reunien els inkes per les seves cerimònies i també per a jutjar als lladres, assassins… Allà vam poder parlar amb en Marcos, un noi de 15 anys que vol arribar a ser artista plàstic, i amb els seus cosins més petits. Vam parlar del treball infantil, dels estudis, dels homosexuals… tot molt interessant i amb unes vistes encara més interessants!

Aquest mateix dia vam començar amb el que ha esdevingut una tradició a la Casa del Sol, esmorzar jugant al Carcassone!

El divendres 4 vam decidir anar a fer una excursioneta a la "playa Blanca". Una platja que ens va recomenar la Ligia. S'hi arriba al cap de 5 o 6 kilòmetres de passejada amb unes vistes genials del llac Titicaca. Vam poder banyar-nos, tot i la baixa temperatura de l'aigua, però no cada dia et pots banyar al llac més alt més gran del món (a quasi 4000 metres!! i amb una extensió de més de 8.000 km2)! De camí cap a la platja vam poder veure la islas flotantes, unes illes construïdes pels homes, d'uns 200 m2 on bàsicament hi ha un restaurant i tot de llanxes que arriben carregades de gringos i autòctons que vénen a dinar-hi. Res a veure amb les illes flotants dels Uros també al llac Titicaca.

de fons podeu veure les islas flotantes

L'endemà no vam fer res en tot el dia. Anar a donar un volt per la platja i veure les primeres alpaques, menjar una truita cadascú (a la llimona i a la mantega) als xiringuitos de la platja - la truita és el mejar més típic i que serveixen, a vegades sencera i a vegades només el llom, a cada restaurant per uns 20 bolivianos -, i fer una estona de Ganxet Bideak. De fet aquest dia vam acabar un gorro i la Ligia ens el va comprar, a preu bolivià, això sí…

Ahir diumenge 6, després del nostres esmorzar amb Carcassone vam honorar el diumenge, és a dir, tampoc vam fer res! Vam descansar, prendre el sol al jardí, anar a comprar al mercat del poble per poder cuinar (vam aprofitar per berenar allí uns bunyols que dues dones es pasen tot el dia, i realment és TOT el dia, cuinant a la zona de cafeteria del mercat). A la tarda, però, vam decidir fer una de les coses que teníem pendents a Copacabana des del primer dia, pujar al Cerro del Calvario. Un montícul al costat de la ciutat, s'hi accedeix pujant unes escales i durant tot el camí hi ha el via crusis. Des de dalt hi ha unes vistes espectaculars! Allà cam conèixer a en Miguel Ángel, un nen d'uns 12 anys que cada dia a les 5 del matí ja hi ha pujat per treballar-hi venent terrenos. Hi ha unes parceles de terra i unes parades on venen maquetes de cases, cotxes, etc… la gent compra la casa o el cotxe, compra un terreny, posa allà la casa, tira cava i petards i això en teoria els ha de dur sort.

Vam parlar amb en Miguel Angel també del seu dia a dia durant els mesos d'escola. S'aixeca a les 6 i mitja, porta les vaques, ovelles i porcs a pasturar, torna a casa, es renta, va a l'escola i a la tarda ajuda als tiets al camp.

També cam conèixer en Zacarías, un fotògraf de professió que fa fotos a la gent dalt el cerro. Amb ell vam estar parlant d'España, de Catalunya, del Referèndum, de l'aymara i el quechua (aquí la gent indígena, a vegades per complex, tracten les seves pròpìes llengües de dialectes i només el castellà, anglès o francés poden tenir categoria d'idioma… quin mal que van fer els conqueridors!).

Finalment, i com siempre, en Zacarías ens va acabar preguntan si teníem nòvia etc… quan va saber que som parella va flipar, literalmente!! No li cabia al cap! Pero como puede ser, pero son los dos varones? o usted es hembra y usted varón? pero… como puede ser? no… son amigos no? pareja? pero estan casados? ah… esto es muy raro aquí… pero… no entiendo… y como hacen con el sexo? (aquí li vaig preguntar jo que com ho feia ell i la seva dona….) Va ser molt interessant parlar amb ell. Ens va felicitar, va dir que ja ho buscaria tot per internet, si realment existia un idioma que es diu català, si realment els gays (nosotros aquí los llamamos gays… deia) es poden casar i adoptar etc… 

I avui, dilluns 7, el nostre últim dia a Copacabana hem aprofitat el sol per fer bugada (mentres jugàvem al Carcassone, és clar!), anar a teixir al "sillón del Inka" sota el solet, cuinar llonces de porc amb salsa (nyam!!), jo fer la migdiada, en Guillermo acabar de llegir "Las sombras de Grey" (tot i les crítiques rebudes ;) i venir a donar un volt al poble per poder conectar-nos i explicar-vos tot el que hem estat fent aquesta primera setmana del 2013!