divendres, 7 de desembre del 2012

SAMAIPATA: descanso en las alturas

Després d'uns dies a Santa Cruz, i gràcies a la recomanació de la Susana, vam decidir dirigir-nos cap a SAMAIPATA (en quechua significa "descans en les alçades").

Samaipata és un poble molt tranquil entrant en la zona dels Andes, situat a uns 1700 metres d'alçada. Un poble petit, però en el que viuen gent de més de 30 nacionalitats diferents! És un poble especial, amb tranquil·litat, bona energia, bastant hippy i segons ens han dit, amb moltes coses a fer (això últim encara no ho podem assegurar!). Te dos Centros Culturales, un mercat artesà de les dones indígenes de la regió, moltes agències de tours per fer excursions per la Ruta del Che (Che Guevara, és clar), el Nido de Condores, El Codo de los Andes, Las Cuevas (uns salts d'aigua on la gent va a banyar-se) etc...



També te moltes posades, hotelets i càmpings. És un poble on, tant bolivians, sobretot cruzeños (de Santa Cruz), com estrangers venen de vacances. Ens recorda molt a Valde do Capao, a Brazil, on també tot girava al voltant dels turistes (no us imagineu un turista clàssic, seria més aviat turisme alternatiu, sostenible...).

El primer dia vam arribar i vam fer poca cosa, dinar en un suposat restaurant italià i allotjar-nos a la Posada del Sol. Un posada que ens recomanava la Lonely Planet i que està molt bé. La nostra habitació compartida ens sortia a 60 pesos per cap (uns 6 €) amb esmorzar i cuina dins l'habitació. El lloc és molt tranquil, sortint del poble, amb un jardí on s'hi pot prendre la fresca i amb WIFI (que no sempre funciona!). Si vols habitació privada costa 150 pesos, però no tens cuina ni dret a cuina. Com que la mateixa Posada te un restaurant, els interessa que els allotjats mengin al restaurant.


El segon dia, juntament amb una parella sueca (com es deien??) vam anar al Fuerte. El Fuerte és un lloc  a uns 2000 mts d'alçada, a 10 km de Samaipata (vam fer l'anada en taxi i la tornada a peu!) que ha estat des de milers d'anys abans de Crist un punt de culte per on han passat vàries cultures. La última abans de l'arribada dels espanyols va ser la INCA a principis del 1400 d C. Fa uns anys va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. Vam agafar un guia que ens va fer una visita d'unes 2 hores explicant-nos les diferents cultures que havien utilitzat el fuerte com a lloc sagrat, els diferents gravats que hi havia, els sacrificis que es feien, el calendari lunar INCA, la ubicació del lloc apuntant l'est, a la sortida del sol, igual que el Machupichu i d'altres llocs sagrats de la regió...



Abans de tornar a Samaipata ens vam banyar en una piscina "natural".


L'endemà, després que els suecs insistissin molt, vam decidir acompanyar-los a una excursió. Vam anar al Codo de los Andes. Vam caminar durant unes 6 hores i vam trepitjar uns paisatges impressionants. El nostre primer contacte amb els Andes. Vam fer un descens d'una hora i mitja per un riu on també vam banyar-nos i vam passar per Las Cuevas, tot i que estava ple de gent i nosaltres ja anàvem tard i no vam parar a remullar-nos-hi. Aquest cop també vam anar amb guia, Erwi, i, com diu en Guillermo, jo vaig estar fent de Félix Rodríguez de la Fuente, parant-me a retratar totes les plantes i bitxos que trobàvem!





L'endemà, dimecres 5 vam canviar-nos d'hostal i vam anar en un de més cèntric i més econòmic. Hostal Paola on dormim per 70 pesos tots dos, amb cuina, però sense esmorzar. Està situat al centre del poble, en un dels laterals de la plaça major. A part de visitar el museu arqueològic de la ciutat (molt humil), amb l'entrada del Fuerte del dilluns, vam anar a comprar el menjar al mercat del poble, com cada dia.


El dijous 6, ahir, vam visitar un Refugi Zoològic d'animals abandonats o ferits a 2 km de Samaipata. Ens hi havíem posat en contacte per e-mail uns dies abans perquè tenen un programa de voluntariat, i al final, després de molts dubtes vam decidir fer-ho. Així doncs, a partir del dijous de la setmana que ve i durant 3 setmanes (incloent Nadals i Cap d'Any) estarem cuidant de monos, lloros, gats salvatges, porcs senglars, cavalls, ànecs en una casa al mig de la naturalesa, on a canvi, ens donen el menjar i un lloc on dormir... això serà MOOOOLT INTERESSANT i ho explicarem com cal properament!




7 comentaris:

  1. que preciós, Pau!!! que contenta estic que estigueu tant i tant bé. S'us veu tant contents i feliços...
    i com us estimen els animalets... I quines vistes tan meravelloses!

    ResponElimina
  2. hola chicos veo que os llevais bien con los animales pero tener cuidado que muerdenveo que lo estais pasado bomba muy bien pero ahora trabajareis tres dias al la semana para espabilaros un poco mestas dejado sorprendida guille que te dava miedo las moscas y ahora coje en braso asta mono que arte tenei los dos besos y cuidadin muaaaaaaaaaaa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guillermo, no estaremos tres días a la semana, estaremos 3 semanitas enteras! pero sera un trabajo senzillo, limpiar cacas de los animales, ponerles de comer, arreglar alguna jaula, limpiar el refugio, y hacer amigos!!
      Besos a toda la familia!

      Elimina
  3. Guilermo (padre). Cuando se es feliz nada da miedo...
    Un beso a toda la família.

    ResponElimina
  4. Hooooooooola chicos, me parece genial que vayais a cuidar a los animales, os queda muy bién los monos colgados, muy guapos, jajaja. Muchos besitos a los dos y cuidaos mucho. Chao.

    ResponElimina
  5. me encantan los monillosssssssssss!!:D:D:D

    ResponElimina

Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!