entrem a Ecuador!!

El 21 al matí, després de passar la nit al bus i de creuar la duana i entrar a Ecuador, el nostre quart país (cinquè si comptem les 17 hores a Paraguay), vam arribar a Cuenca, una de les ciutats que té més fama de bonica i la capital cultural del país.

esperando nuestros hosts de CS

Cuenca (Santa Ana de los ríos de Cuenca) és una ciutat petita de mig milió d'habitans, situada a la sierra, però no a massa alçada: 2500 msnm.

És una ciutat que manté una mica de l'encant colonial i que està travessada pel riu Tomebamba. Conserva un parc arqueològic amb ruïnes inkes anomenades Pumapungo y té dues catedrals, l'antiga i la nova, situades una enfront de l'altra a la plaça major.

A Cuenca ens van acollir en Patricio i en Mario, una parella d'uns 45 anys i que en fa 27 que estan plegats. Són bastant peculiars i la seva situació no ha estat sempre la més agradable. Problemes amb les famílies, han passat per estapes de moooolta bonança econòmica i ara mateix estan lluitant per tirar endavant la seva sabateria. Tot i la situació ens van obrir les portes de casa seva! A Cuenca es fan passar per germans perquè diuen que la gent parla molt i és molt dolenta... recordem que estem a Ecuador, a una ciutat petita i a la sierra, no és un lloc fàcil per una parella gai de la seva edat. En qualsevol cas, dins les parets de casa seva i dins el seu cercle reduït d'amistats són feliços.

Vam estar dos dies a Cuenca, el 21 i el 22 de març (el 23 al matí vam agafar el bus per marxar) i bàsicament vam caminar per la ciutat.

El dijous 21, després de dinar vam visitar el Museo de arte Moderno, el malecón

i les dues catedrals, la nova:

i l'antiga:

Cuenca és una ciutat amb molt d'art al carrer, les parets blanques estan pintandes amb murals i graffitis!

També vam passar pel CIDAP, el Centro Interamericano de Artesanías y Artes Populares on hi havia una exposició de màscares (moltes d'elles les havíem vist als seus països d'orígen: Bolívia i Perú) i d'arte sacro (ja s'acosta la setmana Santa).

Allà vam conèixer la Virginia, amb qui vam quedar l'endemà per fer un café i parlar del nostre hobby en comú: los palillos i el crochet!

L'endemà divendres vam continuar la nostra visita, vam passar per la Plaza de las Flores...

...i vam agafar la calle Larga per visitar al Museo del banco de la Nación, un museu molt complet sobre la història d'Ecuador, i altres exposicions temporals sobre el Oso de Anteojos, una d'un colectiu de Mujeres de Marzo, una exposició sobre monedes antigues...

Després de dinar un hotdog perquè a les 3 de la tarda ENLLOC et serveixen l'almuerzo, vam anar a fer una xocolata calenta mentres esperàvem la hora de fer el café amb la nostra amiga Virginia.

A les 18.30 ens vam trobar amb ella al Cafecito. Un café molt agradable i on a vegades hi ha música en directe i que queda just al bell mig d'un alberg, les habitacions del qual dónen al café.

La Virgina es una ecuatoriana de Cuenca d'uns 45 anys que treballa al CIDAP i que ara marxa cap al Japó per una beca d'estudis de 4 mesos. Ens va convidar al café i als natxos amb guacamole i vam tenir una conversa molt agradable amb ella. En realitat va ser el que li va donar el toc positiu a Cuenca, perquè, fora d'això, la resta va ser una pèl avorrit...
La Virgina també ens va aclarir un dubte que teníem. Durant els dos dies a Cuenca vam veure molts nois (només nois) que duien el nas envenat. Ens va explicar que des de fa uns anys està de moda operar-se el nas per eliminar una mica els trets indígenes... quina pena!

I aquest ha esta la nostra entrada a l'Ecuador. Propera parada... GUAYAQUIL!