dilluns, 4 de març del 2013

aquests últims dies...




Aquests últims dies hem continuat amb la nostra rutina a Lima.

No us avorrirem massa amb el nostre dia a dia...

A destacar:

el diumenge 17 de febrer vam continuar amb el projecte dels colls vintage...


i al vespre vam anar al Centro Cultural de España en Lima a veure una exposició d'Elliot Tupac i la projecció d'un documental dins el marc del Festival de Cine y Derechos Humanos de Barcelona 2012 "How to start a revolution" que recomano a tothom i més en els temps que corren!


El dissabte 23 de febrer ens vam passar tot el matí passejant-nos per botigues de segona mà i vam trobar unes camises ben vintage.

Al vespre vam anar al Teatro La Plaza amb l'Ani a veure l'obra "Corazón normal" una obra que tracta sobre els inicis de la SIDA, quan ningú sabia d'on venia i com s'encomanava, a la Nova York de principis dels '80 i que aprofita per tractar el tema de la homosexualitat i la homofòbia. S'ha de dir que la obra es va estrenar a NY l'any 1985 i fins al cap de quasi 30 el públic peruà no ha estat preparat per veure-la... en un moment de l'espectacle dos actors es fan un petò i mig públic es va esclamar i es va dur les mans a la boca com si hagués esclatat una bomba nuclear. Els comentaris que vam sentir durant la mitja part per part de parelles benestants de classe A i d'edat rondant als 60 anys feien morir de riure per no plorar... Tot i això vam fer el nostre acte reivindicatiu quan a mitja segona part ens vam fer un petò als morros just davant de dos parelles amb actituds hetero-paternalistes-conservadores per demostrar que el que passava sobre l'escenari també passa fora d'ell i que en realitat... No pAssA Res! :)



Després de l'espectacle havíem quedat a casa per fer un sopar-Carcassone amb la Tania, en Walter i la Nati (que va baixar d'Ayacucho per el cap de setmana), l'Ani i també s'hi va apuntar en Diego, un amic també ballarí.



El diumenge 24 vam fer una bona passejada de quasi 4 hores i vam convidar a sopar la Tania a casa mentres intentàvem de forma no massa fructífera veure els Oscars!




El dilluns 25 en Guillermo va passar el matí a Gamarra (la zona comercial on venen tot tipus de teles, llanes, agulles, botons, et fan patrons, te'ls tallen, te'ls cusen...) i entre d'altres va comprar una tela per fer-me uns pantalons (els seus primers pantalons) pel meu aniversari!


El dimarts 26 a la nit i quasi tot el dimecres 27 vam estar a casa la mare de l'Ani ajudant a la seva germana, la Bea Chung a acabar de cosir i construir una escenografia per l'espectacle "Soñadores" que finalment s'estrenarà al Teatro La Plaza el diumenge dia 10 de març i del qual l'Ani és la protagonista :)


El dia 27 cap a les 18 de la tarda ja era el dia 28 de febrer a Catalunya, així que vaig començar l'aniversari més llarg que mai he cel·lebrat, 30 hores! El mateix 27 vam anar a prendre unas chelas (canyes) a la nit amb en Walter, la Tania, la Estefany (amiga de la Tania) i l'Anita.


El dia 28 de febrer, pròpiament el dia del meu aniversari, en Guillermo em va despertar amb un meravellós esmorzar amb espelma inclosa! Per dinar vaig decidir que volia provar de cuinar el meu primer Ceviche, i la veritat és que va quedar "buenasso".



El mateix dia a la nit en Diego ens va convidar a veure la estrena d'una obra en la que ell havia dirigit i coreografiat tota la part de moviment i en sortint del teatre vam anar a sopar amb ell i l'Ani.

Ahir dissabte 2 de març vam anar a la platja, aquest cop a Punta Hermosa, amb la Tania i en Walter i allà ens vam trobar amb més gent que havíem conegut a Ayacucho: la Sílvia i la Inge. La boira va ser molt persistent i de fet hi va haver un moment en què només es podien veure 50 metres a la rodona!!


A la platja vam aprofitar per menjar-nos un gelat a la salut de la Sophie, la Clara en Guillermo i la Maria Carme! GrÀciEs!!



El mateix dissabte a la nit vam anar a la Casa Yuyachkani. La casa de la companyia que porta el mateix nom, una de les companyies de teatre amb més història i més reconegudes internacionalment. Vam veure l'espectacle "El último ensayo" i la veritat és que... UAU! A veure si abans de marxar de Lima tenim la oportunitat de poder veure algun altre dels seus espectacles!




2 comentaris:

  1. estava bo? quin fred!!!... jajaja!!!

    ResponElimina
  2. Hola chicos, se os ve genial y muy felices, seguid asi, seguid mostrandonos vuestro viaje en esas fotos tan geniales, besos muuuuuua

    ResponElimina

Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!