dimecres, 28 de novembre del 2012

últims dies a Arraial i... MORRO Sao Paulo!

Els últims dies a Arraial d'Ajuda no vam fer massa res d'especial. Descansar, anar a la platja, menjar açaí, banyar-nos a la piscina de l'alberg, prendre el sol (va sortir els últims 3 dies) i amagar-nos del vent que bufava amb intensitat... en resum, el dia a dia d'Arraial.

El divendres ens vam passar tota la tarda mirant LOST i fent arrecades per vendre a la platja.


L'endemà, dissabte, feia tant vent a la platja que vam creure millor esperar-nos per fer l'intent de vendre alguna cosa, ja que no tenim cap estructura massa rígida. De fet només tenim una tela amb les arrecades penjades i amb un cop de vent haguessin volat totes per la platja!

El diumenge 25 vam passar-nos el matí, com de costum, a la platja i a la hora de dinar vam anar a una barraqueta de la Praia dos Pescadores a menjar un peix pescat aquell matí. Boníssim!



Pel diumenge havíem comprat dos bitllets d'autobús per tornar a Salvador i passar els dos últims dies allà, però entre que ens feia molta mandra tornar a una gran ciutat, que en Vicenç estava a Morro Sao Paulo, i que nosaltres encara no hi havíem estat, vam decidir canviar a última hora els plans i anar a veure en Vicenç i conèixer aquesta illa.

Dilluns 26, després d'unes hores en autobús fins Valença, una hora d'espera a la rodoviaria (=estació d'autobusos) - ja que vam arribar a les 4 del matí i ens van recomanar que no marxéssim fins que no es fés de dia -, agafar un bus urbà i una barca, vam arribar a les 7.30 a Morro. A la barca vam conèixer un argentí i una francesa i ens vam posar a buscar Pousada plegats. Al final en vam trobar una "Caminho da Praia" prop de la plaça del poble on hem dormit per 50 R, només dormir. Vam deixar les coses a la Pousada i ens vam trobar amb en Vicenç a la Padaria per esmorzar.


Ens va fer molta il·lusió trobar-nos amb ell després d'un mes. A més ell es coneix molt bé la illa, així que qui millor per fer-nos de guia!
Vam anar caminant fins a Gamboa, un altre poble de la mateixa illa. No són massa kilòmetres, i les platges per on es passa són espectaculars!
En una d'elles vam poder fer una dormideta abans de continuar i anar a remullar-nos sota una cachoeira (=salt d'aigua) i dinar un peix a la planxa exquisit!



De tornada vam tornar a fer un banyet a la platja mentres esperàvem que baixés la marea, indispensable per tal de tornar caminant a Morro. Vam dutxar-nos, descansar una mica i vam tornar a trobar-nos amb en Vicenç i en Quim, un amic seu que fa un temps que treballa en un hotel i viu a la illa, per anar a sopar i a fer uns cocktails preparats amb fruita natural a la platja!


I quina no va ser la nostra sorpresa quan ens girem i ens trobem de cares amb en Roberto! El clown italià que havíem conegut fa unes setmanes a Vale do Capao! Fa una alegria especial trobar-te amb gent coneguda en terres tant llunyanes!

Avui és el nostre últim dia a Brasil. Ens hem llevat a Morro i hem anat a descobrir les platges de l'altre costat del poble, la Primera, Segunda, Tercera i fins la Quarta (després continuen, però ja no teníem temps). Platges, aquestes, també precioses, paradisíaques, amb esculls i aigua cristal·lina i calenta, amb sorra fina i plena de coralls i petxines!


La marxa de Morro ha estat la més difícil. Hem vingut amb poques hores i hem marxat amb moltes ganes de quedar-nos-hi!

La marxa també ha estat llarga, carregats com anem: un barco de Morro a Valença, una camioneta-onibus de Valença a Bom Despacho, un ferry de Bom Despacho a Salvador i finalment un autobús des de la Praça da Sé a l'aeroport... en total 6 hores i quart.

I ara som a l'aeropor. Escribint aquest post, l'últim de Brasil, des d'una pizzeria, l'únic restaurant amb WIFI.

Ens esperen unes hores de passar l'estona tirats a qualsevol racó, un avió a Sao Paulo, un a Asunción, una nit a la capital de Paraguay i un avió el dijous 29 fins Santa Cruz de la Sierra.

Fins llavors doncs i até mais Brasil!!


3 comentaris:

  1. Quines platges nois! Semblen el paradís. Unes cròniques increïbles des de Brasil.
    Gràcies per compartir-les.

    Manel & Cristina

    ResponElimina
    Respostes
    1. la veritat és que són una meravella aquestes platges, ara, però toca Bolívia, a veure què ens hi trobem allà!!

      Elimina
  2. Nois, no vaig veure, ahir aquesta nova plana... Em sembla que va ser un dia molt estrany...
    Ara vaig entenen els missatges del telf... I estic contenta que, per fi, hagueu pogut descansar -suposo que ara esteu dormint- Ja tinc ganes que arribeu a Bolívia. Encara que allà, suposo que serà més... diferent. Vull dir, que no crec que estigueu massa a un lloc, etc... Continuarem en contacte i fins aviat!!!

    ResponElimina

Deixa el teu comentari! ens encantarà llegir-lo!