La cOsta EQuaTOriAna

MONTAÑITA

El 26 de març vam arribar a Montañita. Montañita és un poble de la costa d'Ecuador, conegut bàsicament com a poble surfero. De fet aquest any, a principis d'abril es celebra el primer campionat mundial de surf aquí.

A Montañita no hi ha ningú que faci CS, però hi teníem una amiga esperant-nos: La Núria!!

Amb la Núria ens vam conèixer al Salar de Uyuni, a Bolívia, i més tard ens vam retrobar i vam viatjar junts durant 10 dies per Perú. Des de fa un mes viu a Montañita amb en Manu. Els vam trobar a tots dos treballant i després de les abraçades i petons vam esperar que acabessin de fer feina i mentrestant vam anar a posar els peus a la platja.

Quan van haver acabat ens van portar a conèixer la seva casa. Viuen una mica apartats de Montañita, a uns 20 minuts caminant per la platja cap al sud, abans d'arribar a Manglar Alto. En Manu te un terreny que li va cedir la comuna i allà hi va construir una cabanya de canya. Tot i que no te nevera, sembla una cabanya de conte de fades. 

Ens van donar una tenda i després del foc de camp ens vam situar a l'altre extrem del preciós jardí que tenen i ens vam posar a dormir.

L'endemà al matí vam anar a visitar la platja i a fer la nostra primera banyada en aigües equatorianes. El mar aquí és molt més tranquil que al Perú i pots banyar-te una mica, tot i que ja ens van avisar que no entréssim massa endins perquè les corrents se t'emporten.

Després del bany i de dinar vam anar cap a Montañita per ajudar a la Núria i en Manu en la seva construcció: estan habilitant un espai com a càmping i ho fan ells dos sols amb canyes.

El dijous 28 vam passar tot el dia amb la Núria. Vam tornar a anar a la platja amb la Núria, després ens vam banyar en un riu que desemboca al mar, vam dinar al petit poblet de Manglar Alto i a la tarda vam tornar a pujar a Montañita a banyar-nos a la platja mentres la Núria acabava d'ajudar a en Manu.

Montañita és un poble de platja que ara mateix està totalment aixecat perquè estan arreglant tot el clavagueram. La nostra estada ha estat interessant perquè ens hem retrobat amb la Núria i sobretot perquè no hem viscut al poble i hem estat en platges tranquil·les. Massa gringo, massa música alta i massa "borratxo".

PUERTO LÓPEZ

L'endemà divendres vam arribar a Puerto López al migdia. Després de dinar un menú (a mi em van servir el ceviche amb Ketchup i Mostaza... grrrhhh) vam anar a trobar-nos amb en Julio, un tatuador que ens acollia a casa seva. De bones a primeres ens va avisar que al cap de pocs dies marxava a les Galápagos i que no podria estar massa per nosaltres. De totes maneres ens va donar algunes indicacions sobre on fer la bugada i què visitar.

Com que només estariem una nit a Puerto López tocava aprofitar el temps. El mateix divendres vam anar a la tarda a Los Frailes, dins el Parque Nacional Machalilla. 

Des de que Correa es president la entrada el parc és gratuïta. Vam fer una caminada d'unes dues hores on vam veure una platja de sorra negra "Playa Prieta"...

... una altra platja anomenada Tortuga Bay (em sembla que a les galápagos n'hi ha una altra que es diu així...) on és prohïbit banyar-s'hi a causa de les corrents marines...

... i finalment la de Los Frailes: una platja bastant gran, de sorra blanca i d'aigües transparents.

L'endemà, dia 30, vam visitar, també dins els parc Machalilla, la Comunidad de Aguas Blancas. 

Un comunitat, representant del que va ser la cultura manteña, que viu dins el parc i que acull als visitants (que si que han de pagar en aquest cas) i un guia t'acompanya pel museu, les restes arqueològiques (molt pobres) i la Laguna d'aigües sulfurades, amb la olor pertinent, on ens vam banyar després d'empastifar-nos de fang i assecar-nos al sol com dues igüanes, i que pel seu color dóna nom a la comunitat.

Després de donar un volt per la platja de Puerto López... 

...i veure una posta de sol impressionant (el sol és tan gran aquí!!)

vam anar a buscar el bus que ens portaria cap a la capital d'Equador, QUITO!