Ayacucho... la ciutat prohibida

Ayacucho és una ciutat de la Sierra peruana que va estar prohibida als turistes durant els anys 80 i 90 i fins el 2000. Va ser, desgraciadament, el bressol del grup terrorista Sendero Luminoso, dirigit per un professor de filosofia de la Universitat local: Abimael Guzmán.

Però la nostra visita a Ayacucho no ha tingut res a veure amb això. Vam arribar el dia 26 després de 20 hores en bus des de Cusco amb escala inclosa a Andahuaylas. Ayacucho és un ciutat amb restes colonials, però molt més pobre que Cusco, de fet Ayacucho és una de les regions més pobres de tot el Perú. Ens van rebre la Tania i la Nati, dues psicólogues limenyes que treballen a Ayacucho per ONGs i que viuen juntes en un piset molt collidor i ben a prop del Mercat i del centre i la Plaza de Armas de la ciutat. 

La primera nit, després de parlar una bona estona les vam deixar marxar a una festa i nosaltres ens vam quedar inflant el matalàs inflable i dormint totes les hores que no havíem dormit la nit abans al bus.

L'endemà dissabte, la Tania ens va acompanyar al Mercat a esmorzar un batut que portava tot de fruites, avena i ou!! Després d'esmorzar i descobrir el mercat (un mercat enorme amb unes olors ben característiques on venen de tot, peix, carn, flors, animals vius, fruites, roba...) ens vam acomiadar de la Tania i vam anar a donar un volt per la ciutat. Vam perdre'ns per carrerons...

i finalment vam anar a parar a la Plaza de Armas on hi havia molt de moviment. Estaven fent un assaig del carnaval rural...

plaza de Armas, monumento a Sucre y catedral al fondo

la famosa iglesia de S. Domingo

i a més hi havia tot d'stands del govern i diverses organitzacions, oficines de turisme, universitat etc. que es donaven a conèixer.

Havíem quedat a la 1pm amb la Nati i uns amics per anar a dinar. Celebràvem la marxa de la Celsa, una noia valenciana, també psicòloga, que després de 8 mesos treballant a Ayacucho torna cap a València. Ens van portar a menjar a un dels llocs on hem gaudit més durant aquest viatge. El patio escondido, on vam menjar carn a la brasa i amanida, exquisit!

Després el grup, que va arribar a ser d'unes 12 persones, es va anar reduïnt i vam acabar 6, quatre europeus i dos peruanes, anant a fer el cafè a un Centre Cultural Turístic, ja que això de les cafeteries no es porta massa a la sierra peruana. De camí ens van atacar per carrer amb globos d'aigua, molt típic per aquestes festes de carnaval.

I just aquell dissabte hi havia una projecció d'una película que feia bona pinta "Las nieves del Kilimanjaro", i, cosa no poc habitual, va marxar la llum i ens vam quedar a mig film, però amb la convicció de què val la pena... si algú l'ha vist ja ens ho dirà!

El dilluns 28 vam anar cap a Quinua (com el menjar) a visitar l'obelisc en memòria de la "batalla de Ayacucho" on es va alliberar Perú d'Espanya i amb ell Sudamèrica va esdevenir totalment independent.

vistes des de la Pampa de Quinua

Vam aprofitar també per visitar alguns dels tallers de ceràmica del poble, molt típics. Els dilluns, però, estan molts tallers i el museu del poble tancats... oooh!

Com que no parava de ploure ( comencem a estar cansats de l'època de pluges...) vam tornar cap a Ayacucho per visitar el mercat d'artesenia (res de nou...), anar a comprar pel sopar de la nit (com sempre anem fem truites de patates per allà on passem) a casa la Celsa i conèixer la CS que ens prenia el relleu a casa la Tania i la Nati, la Claudia, un noia austriaca a qui li encanta viatjar, i de fet ho ha fet per tot el món.

A la nit vam anar cap a casa la Celsa i la Sílvia a preparar el sopar per 6, al final vam ser uns 15, vam menjar truites de patates, amanida feta per la Sílvia i arroz con leche de la Pili i vam veure els cocktails especials de rom i fruites tropicals naturals de la Tania, tot perfecte.

Per l'endemà ja teníem els bitllets comprats cap a Pisco de bon matí, així que ens vam llevar a les 7 per poder esmorzar per últim cop amb la Tania, acomiadar-nos de les dues (la Tania ens va preparar uns escrits preciosos!), deixar-los unes arrecades de regal i marxar cap a la propera destinació!

Nati y Tania