MedEllÍn

El 25 a la nit vam arribar a Medellín. Medellín ha estat una ciutat molt famosa per no massa bones raons: perillosa, narcotràfic, Pablo Escobar són paraules que s'associen a aquesta ciutat que fa uns anys està intenant de manera prou exitosa deixar el seu passat enrere i fer-se conèixer per altre coses. Medellín és una de les ciutats més avançades de Colombia i d'Amèrica del Sud. L'única ciutat colombiana amb metro (que passa per sobre la ciutat i no per sota com estem habituats) i la ciutat que, diuen, dicta la moda a la resta del continent. Els nostres amfitrions de CouchSurfing, en Jesús i l'Ana ens van dir que ser dona a Medellín podia ser molt esgotador perquè hi ha una exigència i una admiració pel físic que no es troba de manera tant exagerada enlloc més del país.

Vam arribar de nit a Envigado, un poble enganxat a Medellín i fins on arriba el metro (com una mena de Cornellà o Hospitalet amb Barcelona) i on va néixer el famós Pablo Escobar. Després de parlar una bona estona amb en Jesús (l'Ana estava a l'escola on dóna classes de teatre i dansa fent una pijamada amb els alumnes de pre-escolar) vam anar a dormir.

L'endemà divendres vam aprofitar per passar tot el dia fora de Medellín. Vam agafar un bus fins a La Piedra, una roca imponent que sobresurt del paisatge de Guatapé. Un atractiu turístic, tant per estrangers com per colombians, que a nosaltres ens va deixar una mica freds. Més que res perquè ens va caure un xàfec impressionant i no vam poder ni gaudir del paisatge ni pujar a la Piedra (cosa que tampoc hauríem fet perquè, com sempre, et fan pagar per tot aquí i ja en comencem a estar una mica cansats... pagar 10.000 COP per pujar a una pedra!)

Després vam visitar el poble de Guatapé. Un poble famós, a part de per La Piedra, perquè les seves cases tenen uns "zócalos" enormes i molt originals!

Una volta pel poble fent competició de fotos per penjar al FB i descobrir qui tenia més likes! i ja era hora de tornar cap a Medellín, que en aquest continent es fa sempre fosc molt aviat...

A la nit en Chucho i l'Ana, que encara no havíem conegut personalment, ens van portar a una cafeteria en una de les zones universitàries i allà, entre cerveses, xocolata calenta i pastes vàries vam dir bona nit a un dia més.

El dissabte 27 ens van portar a dinar una "bandeja Paisa". El plat típic. Tota la gent de la ciutat de Medellín, són coneguts com a Paisas. La baneja Paisa consta d'arròs, chicharrón, chorizo, ou ferrats, frijoles, amanida, butifarra, carne molida, plàtan fregit... amb una bandeja mengen dues persones.

Després de fer un cafetó en una cafeteria semblant a les que podem trobar a Barcelona, i a petició d'en Guillermo, vam visitar vàries botigues de roba d'autor i vam anar a xafardejar la primera botiga Desigual que hem trobat des de que vam deixar l'aeroport de Barcelona.

A la nit vam visitar una sala de teatre alternatiu de la ciutat, Fractal, i vam veure l'espectacle "Silencios de Bahareque". No és el millor espectale que hagi vist, la verita és que més aviat ens vam quedar una mica perplexes quan va acabar, però va estar bé de conèixer un lloc on treballen en companyia i creant nous llenguatges.

L'endemà diumenge, vam donar vacances al nostres hospitalaris amfitrions i vam passar el dia per la ciutat. Vam agafar un bus que ens va portar al Museo de Arte Moderno. Els diumenges a les capitals i grans ciutats sudamericanes la gent surt al carrer. Ja ens hi hem trobat més d'una vegada que una de les vies principals de la ciutat es tanca per convertir-la en Ciclovia, la gent surt en bici o a fer esport al carrer, i aquí fins i tot als Centres Comercials es fan classes de Fitness gratuïtes a l'aire lliure.

Al Museo de Arte Moderno vam veure una expo sobre Fanzines, còmics bàsicament, i sobre cartelleria d'un grup anomenat 4 Rojo, la exposició dels quals s'anomenava Rojo y más rojo.

Després vam agafar el metro i vam anar a visitar el Museo de Antioquia, bàsicament obra Colombiana, entre d'altres l'internacionalment reconegut Fernando Botero (l'escultor del gat de la Rambla del Raval a Barcelona).

De fet a la plaça de fora del museu hi ha vàries escultures que l'artista va donar a la ciutat.
En sortir del Museu ens va caure un altre ruixat, així que vam fer un café a la extremadament cara cafeteria del museu.

Quan el sol va tornar a fer acte de presència vam agafar el metro i, seguint el consell d'en Chucho vam visitar el MetroCable. És una línia del metro que visita barris molt humils de la ciutat i ho fa en forma de telefèric. Vam aprofitar el bitllet (tiquete en diuen aquí) integrat per pagar només una vegada i passar-nos més d'una hora donant voltes pel metro!

El dilluns abans de marxar cap a Cartagena de Indias i arribar finalment al Mar del Carib, vam visitar: una casa que havia estat propietat de Paramilitars i que ara -mentres no és venuda pel gobern per tal de pagar indemnitzacions a les víctimes del narcotràfic, guerrilles, les Farc, Paramilitars- és un canal de televisió,

algunes esglésies,

el Cementerio Museo de San Pedro 

i el Jardín Botánico. Vam veure quantita de plantes, el "Mariposario", el "Orquideario" i, curiosament, totes les parelles gais i lèsbiques que no havíem vist en tot el viatge! Això sí, amagats entre les maleses i arbusts, no fos cas que algú els enxampés!